dilluns, 3 de maig del 2021

Capitol XXI. Qui continua lo parlar del embaxador

Capitol XXI. Qui continua lo parlar del embaxador ab la senyora verge denunciant li les sues grans dolors e la causa de aquelles.

Ara senyora vull declarar a vostra merçe la causa de les dolors vostres segons tinch manament de la magestat diuina: perque ab mes esforç les pugau passar quant vendra la jornada: car scrit es. ¶ Minus iacula feriunt q preuidentur. Car les coses preuistes: e ja ans del temps sabudes menys nafra fan en lo cor huma que no aquelles que venen sobtosament. E vol nostre senyor sia vostra merçe largament informada de aquestes coses perque lo consentir de vostra senyoria sia pus excellent e molt pus meritori: puix ensemps ab lo fill accepteu tantes e tan extremes dolors. Car aquest senyor qui sera fill vostre nomena Ysayes en les sues profecies. ¶ Virum dolorum et scientem infirmitatem. Car en lo instant que vostra senyoria haura donat lo consentiment home perfet sera trobat dins les entramenes vostres en forma molt chiqua. ¶ E aquesta es la gran nouitat que jeremies vist hauia quant dix ¶ Creauit dominus nouum super terram femina circundabit virum. E axi tanchat dins vostra senyoria haura perfet saber e sciencia: e dins la sua sanctissima anima veura clarament tots los peccats de natura humana passats presents e esdeuenidors: per los quals ell te a satisfer largament per infinides dolors quel turmentaran tan agudament dins la sua sanctissima anima e defora en lo seu delicatissim cors: que pot creure vostra merce que ja dins lo vostre ventre sera crucificat per continues dolors: entant ques pot dir: que ans sera crucificat que nat. E axi sera abeurat en dolors que be sera dit home dolorat: sentint en sa persona largament les infirmitats humanes aquelles que sens peccat se poden sentir: Car peccat ni culpa a sa magestat acostar nos poran: ans per destrohir los peccats dels homens dara si mateix a mort. ¶ En aquestes dolors senyora lo acompanyareu vos continuament: e tant com pus alegra sereu sentint dins vos deu humanat: tant coltell de dolor trauessara la anima de vostra piadosa senyoria sentint lo vostre fill axi de dolors acompanyat: les quals continuaran e augmentaran crexent la edat sua. ¶ Car naxent del vostre ventre e venint en lo miserable mon sera tant poch conegut ni estimat que posada ni loch de repos no trobara. Les creatures sues lo perseguiran continuament: e com mes se manifestara e majors miracles e gracies als homens comunicara: mes sera per ells desconegut e perseguit. Afegint li penes a penes e turments a turments fins que porten a fi la vida sua: La qual termenara en la edat de trenta y tres anys e tres mesos comptant de la natiuitat sua fins al vltim dia en lo qual vostra senyoria veura complida aquella prophecia de Esdras: qui diu parlant en persona del pare eternal. ¶ Post annos hos morietur filius meus ihesus et conuertetur seculum. Car apres de aquests anys que dit he a vostra senyoria morra lo fill de deu e fill vostre nomenat Jesus: e sera conuertit e saluat lo vniuersal mon. ¶ La manera de aquesta mort senyora es tan agra e tan fort de hoir que no la recitare a vostra senyoria estesament: car aquesta dolor sobrepujara a totes altres que dir ni estimar se puguen. E ara senyora les entramenes de vostra altesa stan tendres e no acostumades en dolors: e perço no porien hoir tan cruels penes sens gran perill de la delicada persona vostra. ¶ Veritat es senyora que de aço sera vostra merçe molt largament informada per lo mateix senyor fill vostre: car en tota la vida sua moltes e diuerses vegades parlareu e praticareu los dos de aquella vltima e dolorosa jornada: e de les penes dolors e turments que vostra merce te a veure e contemplar en aquella persona sua a vos tan cara y tan amada ¶ Ara senyora basta al present a vostra senyoria saber que tot lo curs de la vida del senyor fill vostre ha esser en moltes dolors e penes en les quals vos participareu molt largament: e la mort sua he de esser infinidament penosa e vituperosa e de tota specia de penes acompanyada: e per vos senyora molt dolguda e plorada ¶ E hauent hoit la gloriosa verge lo parlar de gabriel que li denunciaua com aquell excellent fill que ella hauia a concebre e parir hauia a sotsmetre la persona sua a tantes penes e dolors: alteras tota e muda de color: axi com aquella que jal amaua de cor ans quel hagues concebut. E perço es dit de sa mere. ¶ Prius concepit mente qp corpore Car primer lo concebe en la pensa per feruent amor: que no en lo corporal ventre. E gabriel qui ab singular deuocio staua contemplant lo humil e virginal gest de la senyora vehent la alteracio e mudament de la sua cara e les lagrimes habundoses que regauen aquella: dix a sa altesa ab molta reuerencia. ¶ O excellent senyora no sia desmayar car ab tot que d´aquest fill vostra merce haja de veure tantes dolors com dit vos he: infinits seran los goigs que de sa clemencia haureu: e sia certa vostra senyoria: que les dites dolors finiran algun temps: e los goigs james no hauran fi.

Capitol XX. Com lo gran embaxador Gabriel esplica embaxada

Capitol XX. Com lo gran embaxador gabriel: saludant la senyora li esplica altament la diuinal embaxada.

Venint lo excellent embaxador sanct Gabriel trames per lo pare eternal: entra dins la cambra hon la senyora era sola ab totes les virtuts donzelles sues. ¶ E sens obrir nenguna tancadura se mostra a sa senyoria en forma humana ab infinida multitut de angels en companyia sua: segons a tal missatgeria se pertanyia. ¶ E ficant los genolls lo dit gabriel dauant la excellent Senyora dix a sa altesa ab grandissima reuerencia. ¶ Aue gratia plena dominus tecum. Volent dir A vos reyna clement sia donada lahor e gloria: car plena sou de gracia: e lo senyor es ab vos: lo qual me tramet açi ab noua embaxada. ¶ E la excellent senyora que veu la gran magnificencia del missatger a ella trames per nostre senyor deu: volgues leuar per fer honor a tan solempne embaxador: Lo qual ab gran reuerencia li dix. O senyora sia de vostra merçe voler se tornar a seure: car a vos sola apres nostre senyor deu es deguda honor e reuerencia: car senyora e reyna general vos ha huy constituyda la magestat diuina sobre angels e homens. O la senyora humilissima acompanyada de molta vergonya. ¶ Cum audisset turbata est in sermone eius et cogitabat qualis esset ista salutatio. Car stant ab los vlls baxos la cara sua algun poch mudada de color per sobirana vergonya: ab gest prudentissim recogitaua dins lo secret del seu virtuos cor quina salutacio podia esser aquesta. (Tamé se trobe esta, ejemple “esta fahena”) ¶ Car ella fundada en aquella gran virtut de humilitat no estimaua esser de tanta honor e gloria. ¶ E langel mirant ab gran plaer la humilissima senyora confortala dient. ¶ Ne timeas maria inuenisti enim gratiam apud dominum. Volent dir: O serenissima senyora no temau res: car vos haueu trobat gracia dauant la diuinal presencia. E vos sola haueu attes aquella gracia tan desijada e cerquada per tota natura humana. ¶ Adam senyora la perde per consell de sa muller desobeint al creador seu: perque posa en grandissima dolor la generacio sua: trobant se deseretats (desheretats) de aquella gracia diuina: La qual ab molta angustia e treball han desijat recobrar los pares antichs: e per aço moltes lagrimes han escampat: e fins a huy res que aconsolar los puga no han trobat: car certament puch dr a vostra senyoria. ¶ qp omnis creatura ingemiscit et parturit vsquem adhuc. Ara senyora per intercessio de vostra merçe es plegada la hora que natura humana ha trobat lo que desijaua e cerquaua: e ab grandissim goig poran cantar. ¶ Gaudeamus omnes in domino quia fecit nobiscum mirabilia quoniam translati sumus de morte in vitam. Ara senyora vull explicar a vostra altesa lo perque so trames. ¶ Ecce concipies in vtero et pares filium et vocabis nomen eius ihesum. Car la volentat de nostre senyor deu es aquesta que vostra senyoria si consentir volra al que per part de sa magestat yo dire: concebra dins lo propi ventre: e passats los nou mesos que comunament les dones acostumen portar los fills seus: vostra excellencia pareixca vn fill lo qual sia nomenat Jesus (Iesus) que vol dir saluador: car aquest senyor saluara altament lo poble seu. E per esta causa dellibera sa magestat deuallar en terra per delliurar (delllurar) los catius que son en ella. ¶ O senyora no basta lengua angelica ne menys humana a esplicar la altea e magnitut de aquest senyor qui sera fill vostre: car certa sia vostra senyoria. ¶ Hic erit magnus et filius altissimi vocabitur. Car aquell qui es fill de deu sera verdader fill vostre: trobant se en lo cel sens mare e en la terra sens pare. E no partint se del loch hon es: deuallara e clouras dins lo vostre glorios ventre. Car de sa magestat es scrit. ¶ Terrena visitans et celestia non reliquens. E sens desemparar les coses altes deuallara a cerquar les baixes: visitant los homens posats en dolor e miseria: Car de aquest senyor es dit. ¶ Que in celis sunt conseruans et q in terra sunt saluans. Car la misericordia diuina se vol tan largament estendre sobre la terra que en ella sera vista vna tan gran nouitat que may es stada vista ne hoyda semblant. Que lo creador se faça creatura e lo deu eternal e inuisible vestit de humana carn se mostrara visible: E lo immens sera compres: perque de sa magestat puga esser dit ¶ Factus est deus homo vt homo fieret deus. Car deu se fara home perque lo home sia deu. O senyoria dir vos he gran marauella de la bonea de nostre senyor deu: car qui es stat tant offes per los homens vol a tota sa requesta fermar ab ells amistat e pau e fer liga tan estreta que deu e home sien ensemps vna matexa persona: en tant que sera dit. ¶ Perfectus deus perfectus homo ex anima rationali et humana carne subsistens. E entre aquestes dos natures de primer tant enemigues sera lo pus sobiran grau de amor que trobar se puga. ¶ E sia certa vostra senyoria que aquesta amicicia james pora esser separada puix lo vostre sagrat ventre sia vna vegada fermada: car vostra merce pora dir. ¶ Porta facta sum celi: ianua facta sum filio dei. Car vos sereu la porta per hon lo fill de deu entrara en lom: e per lo mija de vostra senyoria sera vberta la porta del cel. ¶ Car aquell senyor que cel e terra nol pot compendre vos excellent senyora lo tancareu (taucareu) e cloureu dins lo vostre ventre: e sera cantat de la senyoria vostra per tota natura angelica e humana. ¶ Virgo deu genitrix quem totus non capit orbis in tua se clausit viscera factus homo. E de aquesta maternitat aconseguira vostra altesa tanta honor e gloria que no pot esser estimada. Car mare sereu dita del fill de deu: e per ell hobeyda com a vera mare sua: Reyna sereu general sobre angels e homens exalçada: e per tots dignament magnificada. ¶ E sera dit a vostra senyoria per tota creatura ab lo genoll per terra regonexent vos senyoria. ¶ Domina in celo misericordia tua et gratia tua diffusa est super terram: benedictum sit imperium tuum super celos et benedicta magnificentia tua super terras. ¶ Veritat es senyora que a les grans honors se seguexen infinides dolors: e com vostra senyoria entre les creatures pures sia la pus dignificada: en tant que sobre vos noy ha sino deu del qual prestament sereu mare: e totes les altres coses vos son sotsmeses. ¶ E perço senyora siau molt certa que les dolors e angusties vostres seran sens mesura: eus acompanyaran fins al vltim de la vida vostra. ¶ Fins açi senyora en la tendra edat vostra no haueu sentit congoxes: ara que sereu mare de vn tal fill al qual infinidament amareu mes que mare james amas fill: e perço esperimentareu dolors sens nombre: les quals explicar nos poden. Ara senyora vull declarar a vostra merçe la causa de les dolors vostres segons tinch manament de la magestat diuina: perque ab mes esforç les pugau passar quant vendra la jornada: car scrit es. ¶ Minus iacula feriunt q preuidentur. Car les coses preuistes: e ja ans del temps sabudes menys nafra fan en lo cor huma que no aquelles que venen sobtosament. E vol nostre senyor sia vostra merçe largament informada de aquestes coses perque lo consentir de vostra senyoria sia pus excellent e molt pus meritori: puix ensemps ab lo fill accepteu tantes e tan extremes dolors. Car aquest senyor qui sera fill vostre nomena Ysayes en les sues profecies. ¶ Virum dolorum et scientem infirmitatem. Car en lo instant que vostra senyoria haura donat lo consentiment home perfet sera trobat dins les entramenes vostres en forma molt chiqua. ¶ E aquesta es la gran nouitat que jeremies vist hauia quant dix ¶ Creauit dominus nouum super terram femina circundabit virum. E axi tanchat dins vostra senyoria haura perfet saber e sciencia: e dins la sua sanctissima anima veura clarament tots los peccats de natura humana passats presents e esdeuenidors: per los quals ell te a satisfer largament per infinides dolors quel turmentaran tan agudament dins la sua sanctissima anima e defora en lo seu delicatissim cors: que pot creure vostra merce que ja dins lo vostre ventre sera crucificat per continues dolors: entant ques pot dir: que ans sera crucificat que nat. E axi sera abeurat en dolors que be sera dit home dolorat: sentint en sa persona largament les infirmitats humanes aquelles que sens peccat se poden sentir: Car peccat ni culpa a sa magestat acostar nos poran: ans per destrohir los peccats dels homens dara si mateix a mort. ¶ En aquestes dolors senyora lo acompanyareu vos continuament: e tant com pus alegra sereu sentint dins vos deu humanat: tant coltell de dolor trauessara la anima de vostra piadosa senyoria sentint lo vostre fill axi de dolors acompanyat: les quals continuaran e augmentaran crexent la edat sua. ¶ Car naxent del vostre ventre e venint en lo miserable mon sera tant poch conegut ni estimat que posada ni loch de repos no trobara. Les creatures sues lo perseguiran continuament: e com mes se manifestara e majors miracles e gracies als homens comunicara: mes sera per ells desconegut e perseguit. Afegint li penes a penes e turments a turments fins que porten a fi la vida sua: La qual termenara en la edat de trenta y tres anys e tres mesos comptant de la natiuitat sua fins al vltim dia en lo qual vostra senyoria veura complida aquella prophecia de Esdras: qui diu parlant en persona del pare eternal. ¶ Post annos hos morietur filius meus ihesus et conuertetur seculum. Car apres de aquests anys que dit he a vostra senyoria morra lo fill de deu e fill vostre nomenat Jesus: e sera conuertit e saluat lo vniuersal mon. ¶ La manera de aquesta mort senyora es tan agra e tan fort de hoir que no la recitare a vostra senyoria estesament: car aquesta dolor sobrepujara a totes altres que dir ni estimar se puguen. E ara senyora les entramenes de vostra altesa stan tendres e no acostumades en dolors: e perço no porien hoir tan cruels penes sens gran perill de la delicada persona vostra. ¶ Veritat es senyora que de aço sera vostra merçe molt largament informada per lo mateix senyor fill vostre: car en tota la vida sua moltes e diuerses vegades parlareu e praticareu los dos de aquella vltima e dolorosa jornada: e de les penes dolors e turments que vostra merce te a veure e contemplar en aquella persona sua a vos tan cara y tan amada ¶ Ara senyora basta al present a vostra senyoria saber que tot lo curs de la vida del senyor fill vostre ha esser en moltes dolors e penes en les quals vos participareu molt largament: e la mort sua he de esser infinidament penosa e vituperosa e de tota specia de penes acompanyada: e per vos senyora molt dolguda e plorada ¶ E hauent hoit la gloriosa verge lo parlar de gabriel que li denunciaua com aquell excellent fill que ella hauia a concebre e parir hauia a sotsmetre la persona sua a tantes penes e dolors: alteras tota e muda de color: axi com aquella que jal amaua de cor ans quel hagues concebut. E perço es dit de sa mere. ¶ Prius concepit mente qp corpore Car primer lo concebe en la pensa per feruent amor: que no en lo corporal ventre. E gabriel qui ab singular deuocio staua contemplant lo humil e virginal gest de la senyora vehent la alteracio e mudament de la sua cara e les lagrimes habundoses que regauen aquella: dix a sa altesa ab molta reuerencia. ¶ O excellent senyora no sia desmayar car ab tot que d´aquest fill vostra merce haja de veure tantes dolors com dit vos he: infinits seran los goigs que de sa clemencia haureu: e sia certa vostra senyoria: que les dites dolors finiran algun temps: e los goigs james no hauran fi.