Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala

Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala dels.XV.graons induyda per les virtuts dix los.*.ps. primers (pmers) del canticum gradum suplicant per la (p en virgulilla+la) redempcio de natura humana.

Volent la Senyora pujar la scala acostas a sa altesa la principal de ses donzelles caritat nomenada e ficant lo genoll dix li a la orella. Senyora. Recortse vostra merce en aquest pujament de pregar (pgar) estretament per natura humana: car vos sou la sua intercessora: e perço (pço) tots los homens vos dien ab lo genoll per terra. ¶ Spes nostra salue: Car vostra senyoria es la sperança e alegria d´tots. E sa altesa inflamada en la amor d´natura humana pensant la sua miserable captiuitat: senti en si tanta compassio (la c al revés+passio) e dolor prenint (pnint) aquella fahena per propria dellibera d´cridar e demanar (d´manar) a nostre senyor deu aquesta grá (gratia, gracia): que li plagues hauer merce de natura humana: e no cessar de aquesta demanda fins plagues a sa clemencia atorgar lay. E pujant lo primer scalo dix ab vn gran sospir de cor. ¶ Ad dominum (dñ3) cum tribularer clamaui et exaudiuit me. Volent dir: o senyor y deu eternal la mia alma (aía) es tribulada e turmentada per compassio de natura humana: que la veig axi cayguda e perduda (pduda) e posada en ira vostra: e axi desfauorida que totes les besties la persegueixen (psegueixé): e no li guarden nenguna honor Lo cors propri (ppri) li es rebelle no volent hobeyr al sperit (s+p en una ralleta a baix +it): ne regir se per raho: ans li diu cada dia en la cara ab gran vituperi (vitupi). ¶ Per ipa (p en virgulilla) q pecaueris: per ipa torqris (torqueris, q en virgulilla) Car per desobediencia pecca lome e per desobediencia es perseguit e turmentat: hajau li senyor misericordia: hoyu la mia clamor exaudiu la mia demanda. E pujant sa senyoria lo segon scalo la noble donzella fe: li fon a les spatles dient li. Senyora nous canseu: que vos obtendreu lo que demanau. E sa merce alçant los vlls al cel ab gran confiança dix. ¶ Leuaui occulos meos in montes: vnde veniet auxilium mihi. Volent dir: o magestat incomprehensible los meus vlls son dreçats e fermats en aquella gran muntanya del consistori vostre diuinal: car d´aq (la q en una raya vertical damún) te adeuallar lo auditori que yo demane lo qual es senyor la medulla del cedre que eternalment (et´nalmét) per vos es engenrat e dins lo si vostre te la sua rayl fermada aquest es lo vostre vnigenit fill: que per saluar lo humanal linatge ha adeuallar en terra: sens pertir (ptir) la rayl sua del si vostre (vre, r en virgulilla): e mesclant se ab natura humana per sa immensa caritat se fara passible e mortal: e la scorça de aquest cedre glorios ço es la humanitat asumpta (asúpta) del fill vostre sera tan batuda e turmentada fins lance tota la medulla que dins te amagada: ço es la sua impreciable e diuinal sanch: aquesta sola medicina basta a guarir lome: aquesta es stada desijada e demanada del començament del mon ença: placia a la vostra clemencia prestament donar la: e a mi atorgar la: pus a vos ha plagut donar me aquest offici de la pcura (percura, procura) de natura humana. E volent sa altesa pujar lo tercer scalo acostas a sa senyoria vna gentil donzella molt alegra que havia nom (nó, tilde nassal, a vegades es n, datres m) sperança: e dix a sa merce. O ma senyora siau certa que per la intercessio vostra lome bandejat recobrara parais. E sa senyoria molt alegra plegua les mans e dix. ¶ Letatus sum in his q dicta sunt michi: in domum domini ibinr⁹ (ibiurus?) Volent dir: O senyor e quanta alegria redunda en la mia anima hoynt e legint lo q los prophetes han dit e scrit de part de vostra magestat certificant nos que lo exili e bandeig dels fills d´Adam algun temps haura fi: e seran rebuts en la casa vostra celestial: e aqui habitaran en la vostra gloriosa companyia: e reposaran de totes les dolors e angusties sues: Car en la terra noy ha loch nengu de repos per al home: tots los vents de aquella li son contraris: entre enemichs sta e habita. E si alguna vegada los dits miserables fills de Adam oblidant se del loch hon son: e de la sua infelicitat e miserable cayguda: se volen leuar en superbia: lo vent de mutabilitat los ve al encontre: els fa tan dura punta: que prestament los lança en la vall d´aterrament plena de desonors e vituperis e minues continues en manera que james alça lo cap en tota la vida sua. E si vol cercar repos: treballs e dolors malalties e infinits turments son ab ell continuament. E si alguna veguada se vol donar a delits e plaers: angusties e tristicies e perdues lo circuixen de tota part: en tant que de pura força te a dir. ¶ Angustie sunt michi vndiq3 (undiquem, vndiquem) Per que suplich senyor la clemencia vostra haja pietat d´aquests miserables axi aterrats e perseguits: e vulla prestament delliurar los e portar los en la heretat promesa. E pujant la senyora lo quart scalo cuyta vna de les sues amades donzelles pietat nomenada e dix li a la orella. Continuau senyora per merçe les vostres preguaries (pregaries; pguaries): car sol deu es lo qui pot remeyar les dolors de natura humana. E la senyora moguda de molta compassio leua los vlls en alt e dix. ¶ Ad te leuaui occulos meos: qui habitas in celis (castellano, misa de difuntos: a ti levanto mis ojos, a ti, que habitas en el cielo...). Volent dir: O senyor omnipotent (omípotét, la i en signo nassal) vos qui habitau en lo cel: e aqui haueu posat la vostra real cadira placiaus inclinar los vostres piadosos vlls: e mirar en la terra: e veureu los homens per vos creats los quals per lo peccat del seu pare son stats venuts e catiuats en poder de aquell gran tira cruel lo diable: qui nos delita sino en la mort e destructio
dels (d´ls) homens: e nengu nols pot delliurar de la ma cruel de aquest inich: sino vos qui sou potencia e bonea infinida. Hajau pietat senyor de aquesta captiua gent: car sols en vos speren: recordant se de la promesa que a ells haueu feta parlant los per Ysayes (Isaías, Isaíes, Ysaías, Ysaíes) qui diu. ¶ Ego ante te ibo: et gloriosos terre humiliabo. Volent dir: Senyor que vos per vostra piadosa clemencia vos fareu capita dels fills de Adam (Adá, á nassal) els ireu dauant defensant los dels seus enemichs. E ells trobant se sots la vostra bandera no hauran temor de res. E vos senyor ab lo braç de la vostra potencia aterrareu e humiliareu los diables que tan gloriosos se troben huy sobre la terra. O senyor cuytau lo temps no pereixqua aquesta mesquina gent en tan dura captiuitat. E volent sa altesa pujar lo quint scalo acostas a sa merce la cortesa donzella pobretat nomenada: e dix a sa senyoria. O ma senyora que besar vos vull la ma per la gran solicitut que teniu de aquestos pobres e miserables fills de Adam: qui de si ni per res no poden ni valen: ajudau los senyora. car açi guanyareu totes les obres de misericordia. E la senyora pensant lo despoderament de natura humana e quant poch podia fer si per deu no era ajudada dix. ¶ Nisi quia dominus erat in nobis dicat nunc israel: nisi quem (q3, quínes abreviassións mes q3) dominus erat in nobis. ¶ Volent dir: O senyor tan manifest es a tots los que han seny e raho: que si lome per vos no es ajudat e sostengut pereix la força e virtut sua: e los enemichs seus lo vençen e lançen per terra sens neguna resistencia: e a cascuna temptacio que los miserables fills de Adam tenen ne senten: son axi espantats e aterrats que sens nengun contrast se lançen tantost en mans dels seus perseguidors e temptadors. Per queus suplich senyor queus prenga pietat de tanta miseria e flaquea e socorreu aquesta gent: e no pereixquen axi les creatures vostres.

Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple

Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple. e de les virtuts que acompanyaren sa senyoria.

(Falte la C) Complits los tres anys anna leua la let a la sua excellent filla. E vehent la maturitat sua e honestissim gest conegue no era digna cosa tal senyora stigues en casa sua ne pratiquas ab les gents del mon: que res no estimen familiar los sia: segons es scrit. ¶ Quot nimia familiaritas parit contemptum. Car molta familiaritat engenra menyspreu. E recordant se la dita Anna del vot que hauia fet ans que la concebes: dellibera offerir la al temple a nostre senyor deu: e que ensemps ab les altres donzelles: fos aqui separada e apartada de la pratica e vista de les gents: e sols occupada en lo seruici diuinal. E de aço Anna parla ab lo seu marit dient li com en lo temps de la sua gran congoixa (com una c al revés y en ganchet + goixa: Ɔgoixa) e psecucio (presecucio, persecucio, prosecucio, prosequcio) ella hauia votat (fet vot): q si nostre senyor deu li donaua fill o filla q aquell donaria al seruici seu: e q nostre senyor p sa clemencia los hauia donat aquella angelical filla: la qual sens hauer ho votat li paria q la habitacio sua no deuia esser sino en la casa de deu: pq li paria q tantost lay deuien portar: car ab tot la edat sua sia tan poca la discrecio sua e prudencia es en sobiran grau. E Ioachim hoynt lo rahonament de sa muller: e conexent era raho se posas en obra: comença a plorar agrament pensant que hauia apartar de la sua vista aquella filla que ell tan carament amaua: e era tota la alegria de la vida sua: E anna quel veu plorar no pogue tenir que lo cor seu no rompes en moltissimes lagrimes. E axi stigueren gran peça que la hu al laltre nos pogueren parlar. E la senyora filla vehent los en aquell piados plor: e sabent la causa (cansa) per que axi eren affligits dix los.
¶ Hec est voluntas dei: vt ego vadam. Volent dir senyor pare e vos senyora mare nous congoxeu: car aquesta es la voluntat de nostre senyor deu que yo vaja him separe de vosaltres: per donar exemple als esdeuenidors qui perfetament volran deu seruir: que de necessitat coneguen ques han a separar e voluntariament apartar de les coses pus cares que en aquesta present vida tendran. E Ioachim: e Anna certificats de la volentat diuina per boca de la sua sancta filla cessaren de plorar: e donaren orde de fer la sua piadosa offerta. E volent exir de casa los dos portant per les manetes la sua gloriosa filla: foren aqui quatre donzelles per nostre senyor deu trameses per acompanyar sa senyoria. E les dos primeres qui hauien nom virginitat: e desig d´solitut prengueren la senyora per lo braç: e parla li virginitat dient: O senyora verge consagrada: vos sou huy constituida capitana e guiadora de totes aquelles que en vera puritat e virginitat volran seruir nostre senyor deu. E perço mana sa magestat que mostreu a les dexebles vostres aquesta liço. ¶ Fugere consorcium hominum: et non concursare per alienas edes: nec demorari in plateis. Car es molt necessari a les dites vergens fugir a tota familiaritat de homens: e no voler molt praticar per cases estranyes: ne esser grans visitadores: ne aturar molt en los lochs hon comunament multitut de gent se aiusta. Perço senyora vos qui sou lo exemplar d´virtuts vos cloureu huy dins lo temple: e aqui stant en solitut pendreu tanta amor ab mi que fareu vot solemne de may perdre la mia companyia. E laltra donzella qui era nomenada amor d´solitut dix a sa senyoria. O ma senyora: a nostre senyor plau que yo sia la companyia vostra en lo temple: car sab sa magestat que qui ama solitut es molt dispost a rebre los seus dons e gracies: e com sa clemencia dellibere comunicar a vostra merce majors secrets e misteris que james a pura creatura haja comunicats: per que dic a vostra senyoria. ¶ Obliuiscere populum tuum: et domum patris tui. Car necessari es als viuints en solitut no solament esser apartats corporalment de les coses mundanes: ans han mester del tot oblidar la generacio sua: e la casa del propri pare. E perço vostra senyoria qui va super semitas justicie fa huy obra de gran exemplar lexant en tan tendra edat la companyia tan amada de la virtuosa mare e pare vostres: e ques (qs) pensa vostra merçe sen seguira d´aço. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam Car lo rey del cel vehent vos axi apartada de les gents enamorarsa de la vostra bellea: e pendraus per sposa. Axi senyora mirau si fareu bon cambi de lexar lo pare e Mare mortals: per hauer lo rey de vida per spos. E les altres dos donzelles qui hauien nom dolçor de contemplacio: e laltra diligencia virtuosa: besaren la ma a la senyora ab molta reuerencia e amor. E dixli dolçor de contemplacio. Excellent senyora nostre senyor deu mana queus porten al temple.
¶ Quia oportet vos semper (semp, p: pre : sempre) orare. Car vos sou la vera contemplatiua que en oracio haueu a occupar tota la vida vostra: e en la dita oracio suplich vostra senyoria no vullan companyia nenguna ans vos deman de merçe que ¶ Cum oraueris intra cubiculus et clauso hostio ora patrem tuum. Co (ço) es que com volreu orar que vostra altesa se retragua en la pus secreta celleta: que trobareu en lo temple: e aqui tancada la porta orareu al pare vostre celestial: qui sol ab vos sola sues amors e dolçors vol comunicar. E laltra donzella nomenada diligencia virtuosa dix a sa merçe. O ma senyora sia certa vostra senyoria. ¶ Non cessat orare: non cessat bene operari. Car no cessa de orar: qui no cessa de be obrar. Aço dic la mia senyora: per que ma germana sols vos ha parlat de oracio: aqueix es son offici: e yo senyora tinch a entendre en tot lo exercici de les virtuts. E la vida de vostra senyoria no solament ha de esser entesa en contemplar: ans encara en les altres obres virtuoses: que en son cars no son de menys merit que la oracio. E lo legir de vostra merçe: e la faena d´mans: e les altres obres tot es vna pura oracio: qui puja dret al cel. ¶ Sicut incensum in conspectu dei. E la senyora rebe les dites donzelles ab molt plaer mostrant esser li molt accepte lo rahonament de cascuna d´elles. E axis posaren en cami anant les dos primeres (pmeres): e les altres dos portant la senyora per lo braç seguint la les altres criades sues que della james se partien. E Ioachim e anna admirats de la gloria e bella companyia d´la sua sancta filla aturaren se vn poch detras (d´tras): e anauen li de prop ab molta reuerencia. E venint al temple foren a q en la entrada: hon hauia vna bella scala de pedra: per hon pujaren a les altees del temple. E aqui la senyora se gira per pendre comiat de son pare e de sa mare e besant los les mans ab molta (malta) amor se despedi dells: los quals (qls) ab grans lagrimes la besaren donant li largament cascu la sua benedictio offerint la ab molta deuocio a nostre senyor deu comanant lay carament.