Capitol III. natiuitat de la sacratissima verge Maria

Capitol.iii. de la natiuitat de la sacratissima verge Maria: e de les virtuts trameses per nostre senyor al seruici de aquella.

*(Falte la c gran) Complits los nou mesos la gloriosa Anna parí (pareix que la í porte tilde, comparanla en la i de gloriosa) aquella excellent filla de la qual era dit. Orietur stella ex iacob (está mol cla que es una i) Car mostrar sa al mon aquella estela clara mes quel sol: deuallada de la casa de Iacob: alegrant tota creatura. ¶ E com la hagueren faxadeta donarenla en los braços d´la sua mare. La qual veent aquella cara tant desijada: alegras de goig inrecomptable: e besant la ab gran delit dix. O filia mea super solem 7 lunam pulcherrima: gratias ago deo meo: quia te video. Volent dir O filla mia pus bella sens comparatio qll sol ni la luna: graties infinides (infinid´s) faç al meu deu y senyor: com vos he mereixcut veure e tenir en lo meu braç. ¶ E sabuda la noua d´l glorios part: Vicini et cognati eius congratulabantur ei quia magnificauit dominus misericordiam suam cum illa. Alegraren se molt ab ella los vehins y parents (fique pareuts, típic error u-n de tipografía; cognati sone a cunyat, cuñat, cuñado, co+nati, paréns): car conexien que nostre senyor deu hauia exalçada e magnificada la sua misericordia e gratia en ella: mostrant li (il) singular amor: donant li vna tan excellent filla: de la qual li deyen tots los que la visitauen. Erit ribi gaudium 7 exultacio: 7 in natiuitate eius (ei9) multi gaudebunt. Volent dir: O senyora anna gran prou vos faça la santa filla: la qual sera a vos singular goig e alegria e molts en la natiuitat sua se alegraran: sabent singular festa cascun any en semblant iornada. car certament podeu esser certa: Non est ei similis nata in mundo. Car james naixque (si ficarem tildes, seríe: naixqué o naixquè, passat) ne naxera (naxerà o naxerá) semblant a ella: en tot lo vniuersal mon.
¶ Estant sancta anna en sa gran festa e consolatio foren aqui iuntes cinch donzelles per nostre senyor trameses acompanyar e seruir la senyora nouament nada ensemps ab les altres qui iay eren en la seruitut de sa senyoria. E feta gran reuerencia: acostaren se a besar la ma a sa alteza (la z antiga, gótica, es com un 3, alte3a). E dix la primera: benignitat nomenda. O pulcra ad intuendum: amabilis ad contemplandum: delectabilis ad amandum (amá, a nassal, - salte línia – amandum). Volent dir: O senyora quant sou bella e graciosa als vlls quius miren: O quant sou amable als quius contemplen: e sobre tot sou delectable (d´lectable) als quius (qui9) amen. E yo senyora sere ab vostra senyoria endolcint lo vostre real animo fent vos graciosa e affable a tota creatura: que tal manament tinch de nostre senyor deu qui al seruey de vostra merce me ha tramesa. E apres (aps, p en virgulilla, que sol sé: pre) parla la segona: pobretat nomenada: e dix. Tu es gloria (glia) mea tu es vita mea: tu lumen oculorum meorum: 7 tu baculum senectutis mee. Volent dir: O senyora excellent: la magestat de nostre senyor deu ma trames a vos: e yo qui y vinch de molta bona voluntat: car fins a huy (pareix buy, pero la h porte un ganchet a baix) no he (pareix be, lo mateix que en huy, buy) trobat james persona qui de bon cor ne voluntariament maja (me haja, m´haja) receptat sino vostra senyoria: perque puch be dir: que sou la gloria mia: e la mia vida: e lum dels meus vlls: e basto de la mia vellea (vlls, ulls; bastó, baculum senectutis). Car en lo temps esdeuenidor com lo mon se refredara sols per lo exemple vostre sere sostenguda e amada. E perço (pço; per ço) la mia senyora vos do la fe de may partirme de vostra merce en toda la vida vostra. La terça donzella prudencia dix: Conserua me domina: quoniam speraui in te. Volent dir O ma senyora puix a nostre senyor ha plagut que yo sia en la seruitut vostra: suplich vostra senyoria me vulle conseruar en la amor e voluntat de les gents. car pochs son qui me conexen. pra tinch esperança: que per lo mija de la senyoria vostra: yo sere estimada honrada e amada. E venint la quarta donzella paciencia besa la ma a la senyora e dix. ¶ O domina conforta me: non auertas sacrum aspectum tuum ame. Volent dir: O ma senyora (seuyora) quant he yo desijat venir en tan bona posada: vos senyora sereu lo confort e aiuda mia: suplich vostra senyoria no aparteu de mi la vostra sagrada e graciosa presencia. Car lo exercici meu ha de esser entre los affligits e tribulats e defalliria la força mia si per vostra merce no era aiudada. Car vos Senyora sereu la regla e lo exemplar dels pacients e negu seguint a vos no sapartara de mi en les tribulacions sues. E acostant se a la senyora la quinta donzella fermetat besant la ma a sa senyoria e dix. ¶ Ego in altissimis habito: et tronus meus in columpna nubis. Volent dir: yo senyora fins a huy no so deuallada en la terra ans es la habitacio mia en les altees del cel: e la cadira mia se aposenta sobre les nuus. Car en la dita terra noy ha res ferm: tot es sotsmes a gran mutabilitat: seguretat negu pot hauer de son prohisme. Vos ma senyora portareu noua pratica en la terra a exemple dels qui seguir vos volran: car sereu ferma y constant en totes les virtuts e perseuerareu en elles fins a la fi augmentant continuament. E les dites virtuts foren molt be acceptades per la senyora. E sancta Anna sentia continues consolacions en la sua anima tocant e tractant aquella excellent filla: no las volguera may partir dels braços. Com mamaua mirauala tostemps en la cara ab dolçor no recomptable. Com la posaua a dormir en lo lit staua ab vna canella en la ma mirant e contemplant aquella dolçor de cara a ella tan plaent (tá plaét) de veure. E complits los huytanta dies la gloriosa Anna ana al temple portant la sua amada filla al braç per (p) fer gracies a nostre senyor deu q lay hauia donada: e per offerir los sacrificis que la ley manaua. E venint al temple vehent la lo gran sacerdot ixque la a recebir ab gran goig: car sabia lo desig grandissim: que tenia de hauer fills. Car moltes vegades ab ell sen era rahonada comptant li ab moltes lagrimes la sua congoxa demanant li de gracia quen pregas a deu. E lo dit sacerdot acostant se a ella dix li. O Anna (Hosanna!) e gracies infinides sien fetes a nostre senyor deu: qui axius ha volgut aconsolar e complir vostre bon desig. Araus dich. ¶ Or multum valet deprecacio iusti assidua Car en vos veig speriencia certa: que val molt la oracio continua de la persona justa. Vos en la congoxa vostra haueu lexat tots altres remeys: e sols haueu recorregut a aquell: qui aiudar vos podia: ço es nostre senyor deu suplicant lo ab feruent e continua oracio donas remey en vostra dolor: e sa magestat haus tan ben hoyda e aconsolada e contentada la voluntat vostra (que9) queus ha donat vna tan excellent filla. ¶ Que valet ad vos multo magis q (qp, en virgulilla : quem) decem filij. Car mes val a vos sens comparacio aquesta filla q deu fills. Exemple gran lexareu en lo mon (mou) als tribulats que tot lo seu refugi sia en oracio si volen hauer presta y complida consolacio. E Anna molt alegra de les paraules d´l dit sacerdot dins lo seu cor continuament feya gracies a nostre senyor deu de la mia (merçe, merce, gloria, o datra paraula, mia no cuadre) a ella feta. E axi rahonant anaren dauant laltar: e aqui Anna offeri sa offerta ab molta deuocio. E acabat lo sacrifici segons era per la ley manat la gloriosa anna despedida d´l sacerdot torna a la casa sua. E posa la sua dolça filleta en lo breç. per que reposas: e dormis vn poquet. E ella staua li dauant agenollada besant li los peuets e manetes ab goig no recomptable. E la humilissima senyora no podent comportar que la sua mare li fes tals seruirs ab tot no parlas mostraua en la sua careta no li plahyien semblants coses. E la virtuosa mare que en res no pensaua mes sino en complaure aquella excellent filla: conexent la voluntat sua posa fi en lo seu propri plaer per contentar a ella: e daqui auant no li besaua peus ni mans sino solament la boqueta frontet e galtetes ab grandissima amor e reuerencia: car sabia qui era: car molt mes lamaua per les multissimes virtuts sues que per esser li filla.

Capitol II. priuilegiada concepcio de la sua excellent filla Maria

Capitol.II.com lo mateix angel reuela a la gloriosa anna la priuilegiada concepcio de la sua excellent filla a la qual posaria nom Maria.

Langel soptosament fon a la posada de Anna la qual troba en oracio ab molta dolor e plor e dix li. ¶ Dominus missit me ad te quem dilexisti mente: et puro corde. Volent dir. Anna hajau goig infinit e dexau lo plorar. Car lo senyor qui vos amau de pensa e cor: me tramet a vos dient. ¶ Tristicia vestra conuertetur in gaudium. Et gaudium (de aquí gaudir, y Gaudí) vestrum nemo tollet a vobis. Car la tristicia vostra sera conuertida en singular goig: e lo goig vostre nengu nol tolra d´vos Car siau certa senyora Anna que de vos ha dit Salamo. ¶ Inuenit gratiam coram occulis domini. Car vos haueu trobada gracia en la presencia (psencia) de nostre senyor deu: e la vostra oracio es per sa magestat hoyda: e dellibera donar a vos molt mes que no haueu demanat. Car vos sols demanaueu fill o filla semblant als altres peccadors: e nostre senyor deu vol que concebau huna filla tan singular que peccat original: venial ni mortal en ella james sera trobat. Pura d´tota culpa la concebreu: e pura la criareu. E en puritat e nedea sera tota la sua vida: car de aquesta senyora ha dit nostre senyor deu per boca de Salamo. ¶ Pulcra es amica mea et macula non est in te. Vos senyora anna desijau (d´sijau) crexer lo poble vostre: aquesta excellent filla vostra sera la lanterna qui portara lo lum diuinal per saluar tot lo mon generalment e no perira sino per sa culpa propria. Vos haueu promes de offerir al temple a la seruitut diuina: lo que parrieu ara siau certa senyora: que la vostra filla es lo verdader temple: hon lo eternal deu y senyor sera vist e adorat e de ella sera cantat. ¶ Templum dei sanctum est. Car aquest temple sera sanct de singular sanctedat. Vos gloriosa Anna no demanau filla bella corporalment: car sabieu la bellea esser a vegades gran perill en les dones: e nostre senyor deu laus dara tan bella: q Eua ni Rachel ni Ester ni nenguna altra present ni (ui) esdeuenidora a ella no sera acomparada. Car de aquesta sola es dit. ¶ Ista est speciosa inter filias iherusalem. Car aquesta es la pus bella entre totes les creades: e aquesta bellea sera acompanyada d´tanta puritat que als mirants la sua faç dara vera mundicia de cor e de pensa Mana nostre senyor deu li poseu nom Maria: que vol dir illuminada: car de la lum (sum) sua sera illuminat tot lo mon Aquesta sera la stela molt clara: qui guiara tots los nauegants p la mar tempestosa de aquest mon: els portara a segur port. E aquest nom Maria es de tanta virtut. ¶ Quia celum letatur: angeli gaudent: mundus exultat: demones fugiunt: infernus contremiscit. Car cascuna vegada q ab deuocio sera nomenat: tot lo cel se alegra: los angels hauran gran goig e alegria: lo mon fara gran festa: los demonis (d´monis) fugiran per gran terror: lo infern tremolara per temor de sa senyoria. E hoynt Anna que lo seu desig seria complit tan largament: e ab tanta de gloria e exaltacio de la casa sua: e que ella hauia de ser mare de vna tan excellent filla: La dolor sua fon conuertida en sobros e singular goig: e alegrantse de gran alegria: regraciant a nostre senyor deu de les sues misericordioses immenses dix. ¶ Sterilis eram: et genui exultacionem et leticiam isrl´. Volent dir. O senyor omnipotent gracies infinides sien fetes a la vostra clemencia: car yo era steril e plau a la vostra magestat que yo conceba e pareixca aquella qui ha de esser goig e alegria de tot israel. ¶ E langel despedint se de ella dixli. Senyora Anna cuytau a la porta daurada: Car lo vostre amat marit es molt prop. E ella molt prest partint d´la casa sua ab desig no recomptable de veure lo seu marit vingue a la porta daurada: e aqui spera lo marit que ja era en vista.
E plegant Ioachim fent li Anna reuerencia abraçaranse ab molta amor: e prenint la lo marit per lo braç tornaren a sa posada recontant ab gran feruor e deuotio lo hu a laltre la visio angelica: e molt alegres e aconsolats continuaran la sua virtuosa vida.
¶ E per sos dies Anna sentint se prenyada feu gran goig e festa: e axi passa los nou mesos ab desig infatiable de veure aquella sancta filla: que en lo ventre portaua.
¶ Aquesta festa gloriosa de la concepcio: deu esser per los crestians ab gran deuotio festiuada: car es estada començ de la nostra salut. Quia non est verus amator virginis marie qui respuit colere diem eius conceptionis. Car certament no es ver amador de la verge maria senyora y reyna nostra: qui no fa molta estima e no cura de colre lo dia de la sua sagrada concepcio Car sa senyoria ha mostrat per diuersos miracles plaure li molt lo seruir a ella fet en tal jornada.