Publicat a Amazon, Vita Christi, Isabel de Villena

Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual sia donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.

No está la opsió de publicá en valensiá, llengua valensiana, a Amazon.

• ASIN ‏ : ‎ B098WDBDWZ
• Tapa blanda ‏ : ‎ 664 pàgines
• ISBN-13 ‏ : ‎ 979-8533393508
• Peso del producto ‏ : ‎ 1.09 kg
• Dimensiones ‏ : ‎ 15.24 x 3.81 x 22.86 cm

 

vita-christi-isabel-villena-ysabel-billena-monestir-trinitat-valencia

Capitol CXXI. Com partida Magdalena del senyor torna en casa sua molt alegra de la gracia singular que hauia trobada.

Capitol CXXI. Com partida Magdalena del senyor torna en casa sua molt alegra de la gracia singular que hauia trobada.

Axi partint se Magdalena torna a casa sua tota angelical: e troba aqui son germa lazer (Lázaro) e sa germana Martha: als quals ab gran goig dix. ¶ Videte oculis vestris quia modicum laboraui: 7 inueni mihi multam requiem. Volent dir. O senyor germa e vos germana mirau me ab los vostres vlls: e alegrau vos ab mi: car per aquest poch de treball que he hagut de cercar aquell misericordios senyor e ver Messies he trobat repos molt gran: car so descarregada de aquella feixuga carrega dels meus peccats. e aqui comptals largament ab quanta amor e graciositat lo senyor lauia rebuda: los quals vista la sobtada mutacio de la sua amada germana: stauen molt admirats e inflammant se los dos en amor del senyor digueren. O senyora germana e nosaltres dos vos volem seguir: e donar nos tots al seruir de aqueix senyor tan magnanim e clement. ¶ E com vingue lo vespre lo senyor vingue a reposar en casa de magdalena: e ja daquiauant no volgue altra posada. E lazer e marta regraciant sa clemencia de la gran misericordia feta a la sua germana offerirense al seruir de sa magestat. e lo senyor los accepta ab molta amor: dient. ¶ Hodie huic domui salus a deo facta est. Volent dir. Huy es consecrada e dedicada aquesta casa al seruir del meu pare eternal e meu: perque a vosaltres sera donada complida salut. E aquesta gloriosa magdalena resta tan deuota e familiar de la senyora Reyna del cel: que james se partia de sa senyoria acompanyant aquella en totes les dolors sues: e a ella les rahonaua e comptaua la dita senyora prenint gran descans ab ella: car sabia la merce: que negu no acordaua tant ab sa senyoria en lo sentiment de les passions e penes del senyor fill seu com la dita magdalena: la qual sa altesa amaua de singular amor vehent la axi encesa e desijosa de continuament seruir lo senyor fill seu e a ella.

Capitol CXX. Com lo fariseu murmuraua dins lo seu cor: e lo senyor li dona entendre qui era aquella singular dona.

Capitol CXX. Com lo fariseu murmuraua dins lo seu cor: e lo senyor li dona entendre qui era aquella singular dona.

E lo fariseu escandalizat miraua esta fahena ab lo ventrell solleuat: e vehent que lo senyor tantost com aquesta dona fon juncta als peus de sa magestat sa senyoria leixa lo menjar: mostrant pendre mes plaer en les sues lagrimes que en tota la festa del conuit: e que permetia que la dita dona lo tocas e stigues tan largament als seus peus: comença lo dit fariseu a perdre la deuocio e bona openio que del senyor tenia e murmurant dins si mateix deya. ¶ Hic si eet (e+e nassal+t) propheta: sciret vtiquem: que 7 qual´est mulier que tangit eum: quia peccatrix est. Volent dir. o si aquest fos tan gran propheta com yom pensaua: haguera conegut qui es aquesta dona: ne qual es la sua fama: car tots saben (o sabem, sab + e nassal) que es vna gran peccadora. E encara que sia dona destat: ell qui no es acceptador de persones: no deuia fer estima della: puix la fama sua no concorda ab lestat: ans la deuia lançar dient. ¶ Recede longe a me: noli me tangere: qm (me en virgulilla) mundus sum. Volent dir. o dona apartat de mi: car no est digna de tocarme: perço que yo so munde e tu pecadora: e lo senyor a qui totes coses eren manifestes vehent aquest fariseu axi nauegar en la mar de presumpcio ab lo vent de superbia quil feya anar tan alt que les diuinals obres gosaua rependre e jutjar sens temor nenguna volgue sa clemencia donarli a entendre e a conexer sa ignorancia e çeguedat: e dixli. Simon car axi hauia nom lo dit fariseu: yot vull dir vna raho: Lo qual tot en fitat (enfitat) respos exut e curt: e dix mestre digau. ¶ E lo senyor no curant de son fastigos desdeny. ab molta dolçor dixli: Dos deutors deuen a vn mercader: la hu cinch cents sous: laltre cinquanta: e com no haguessen neguna manera de facultat de pagar: lo dit mercader leixa als dos tot lo deute. Qual de aquests dos te par sia mes obligat a amar lo mercader benfactor seu: ¶ E responent Simo dix. Segons lo parer meu yo estime que aquell a qui mes es stat donat molt mes deu amar. E lo senyor dixli. justament has jutjat. Ara sperat que yot mostrare los effectes de amor: e coneixeras que tun (tu ne: tu en) tens poca: e defall molt en tu la virtut de caritat: de la qual es dit. ¶ Caritas patiens est: benigna est: non irritatur: non cogitat malum: omnia suffert: omnia sperat: omnia sustinet. Car la persona que ha en si caritat es pacient e benigna: no sen felloneix (sen+salte línea+felloneix: se enfelloneix) ab negu: ne pensa mal: ans soffir totes coses per a profitar (aprofitar) a son proisme: sperant que totes coses vendran en be: perço soste ab plaer tot treball e enug per salut de son prohisme: e lo qui aço no troba en si pot dir ab veritat. ¶ Si distribuero in cibos pauperum omnes facultates meas: et si tradidero corpus meum ita vt ardeam: caritatem autem non habuero nihil mihi prodest. Car poch valen les abundoses almoynes sino proceixen de vera caritat. Ne les penitencies desordenades deuen esser estimades si ab caritat e humilitat no son acompanyades. E sies cert. ¶ Nunquam est dei amor ociosus. Car la amor de deu nunqua sta ociosa: segons per experiencia te mostrare. E girantse sa clemencia: dix al dit Simon. ¶ Vides hanc mulierem: Intraui in domum tuam: aquam pedibus meis non dedisti: hec autem lacrimis rigauit pedes meos: et capillis suis tersit: obsculum mihi non dedisti: hec autem ex quo intrauit non cessauit obsculari pedes meos: oleo caput meum non vnxiti: hec autem vnguento vnxit pedes meos. propter quod dico tibi: remittuntur ei peccata multa quoniam dilexit multum. Volent dir. O simon: veus aquesta dona: Tu la menysprees per los peccats passats: yo la ame per les obres presents: qui son de tanta amor e feruor que mereixen esser estimades e molt remunerades. Car yo so entrat en la casa tua e no has hagut recort de dar aygua als meus peus cansats per confortar aquells: e aquesta amable dona no ab aygua comuna: ans ab aquella impreciable que ha distillat del seu propri cap ab forsa de foch de amor ha lauat e regat los meus peus: Los quals ha torcat no ab touallola de seda: ans ab los seus propris cabells qui sobre totes coses extimaua. E tu nom has rebut ab besament: segons de caritatiua amor se pertany: e aquesta des que es entrada no ha cessat de besar los meus peus ab profunda humilitat. E tu sabent quant sta lo meu cap cansat de preycar e orar no has mostrat en mi vna poca de humanitat e pietat volent vntar lo meu cap ab loli (l´oli): lo qual en tals casos es necessari a recreacio e confort del cap cansat. e aquesta humil e cortesa dona no tenint se per digna de acostarse al meu cap encesa de caritat ha vnctat los meus peus ab los pus precios enguent (ungüento; engüent, ungüent) que trobar se puga: car res no ti per ben esmerçat dels bens seus: sino lo que serueix a la mia persona. E per çot dich ab veritat que a ella son remesos molts peccats: car molt ha amat: e es molta raho sia amada. ¶ Cui autem minus dimittiur minus diligit. Car aquell a qui poch es deixat poch ama. ¶ E perço com tu Simon estimes que poch te sia leixat: tens la amor tan freda: que en nenguna de les dites coses no la has monstrada. ¶ Non quia parum dimittitur: sed quia parum putas esse qd dimittiter. No perque sia poch lo que a tu es at: mas tu per ta presumpcio ho estimes poch. E aço es vna gran ignorancia que lome crega esser estaluiat de nenguna manera de peccat per si mateix: ans te dich en veritat. ¶ Nullum est enim peccatum qd fecit homo quod non possit facere alter homo si desit rector aquo factus est homo. Car no es nenguna manera de peccat que homens hajen fet: que altre home noy caygues si fos deixat e desemparat de aquell sobiran gouernador e regidor qui ha fet e creat lome E perço negu no deu menysprear laltre per gran peccador que sia: car negu no ha lo be de si mateix: ne per si nol pot conseruar. ¶ O pharisee si scires qp parum est qd habes: 7 hoc ip3 (i+p en virgulilla+3) qp cito perdis si non seruauerit ille qui dedit. Car si sabies e conexies tu phariseu quant es poch lo be que tens he aqueix poch quant prest lo pories perdre: sino era conseruat per aquell quil ta (qui te´l ha) donat. Al qual sols deus regraciar les misericordies que ta fetes delliurant te dels mals que pogueres hauer fet: segons la freuoltat de ta natura: la qual tu no has experimentada: e perço jutges aquesta per malalta qui es pus sana que tu. ¶ Quia tu recumbens quasi sanus medicum ignoras quia majori forsitan febre et mentem etiam perdidisti nam et frequentius rides ploratus a sanis. Car tu seus reposat e desansiat del teu propri mal estimant te sa ignores lo metge: car la febra de la presumpcio es tan gran que ta portat en dolorosa frenesia: e moltes vegades te rius quant est plorat per los sans: ço es per aquells qui coneixen la çeguedat tua. ¶ Non enim auditores legis iusti apud deum sunt: sed factores legis iustificabuntur. E no sabs tu que per sols hoyr preycar la ley nengu no es iustificat dauant deu: si per obra no compleix: ço que mana la ley: E tu segueixes los meus sermons e lohes e aproues aquells de boca e oblides de posar los per obra: Com not recordes del que digui laltre dia a vn doctor de la ley enterrogant a mi: qual era lo major manament de la ley: al qual respongui. ¶ Dileges dominum deum tuum 7 proximum tuom (tu+o nassal) sicut te ipsum. in his duobus mandatis vniuersa lex pendet et prophete. Affermant que en amar deu e lo proisme sta tot lo compliment de la ley e de les propheties: e sies cert que qui verdaderament ama deu: no auorreix may les creatures sues: ne qui ama son prohisme no menysprea los peccadors: ans los reb ab gran goig quant venen a venia: e qui aço no te: deu pensar e creure que es lo pijor de tots los peccadors e te la malaltia cuberta e molt difficil de guarir. Aquesta dona que per ta ignorancia has menyspreada. In breui expleuit tempora multa: 7 in multitudine electorum habebit laudem: 7 inter benedictos benedicetur. Car en aquest poch temps que es stada als meus peus ab feruor de contricio: ha corregut tan gran cami: que es peruenguda a la sumitat de perfectio de amor: la qual en breu temps ha complit tota la ley e manaments: e perço entre la gran multitut dels ciutadans de la gloria eternal sera loada e magnificada: e en lo nombre dels beneyts sera comptada e singularment per ells beneyta e exalçada. Car en deu ha posada tota sa fe e sa sperança: e ell la ha presa en la sua protectio e guarda. ¶ Quid enim ei necesse poterit eourum que sub celo sunt: quem deus celi protegere 7 conseruare voluerit: Digues me en ta fe fariseu: que li fall de quantes coses son sots lo cel a aquell que lo deu hi senyor del cel pren en protectio e guardia sua: No pot esser dit de aquell ab molta raho: ¶ O felix anima que hanc protectionem meretur. Volent dir. O benauenturada anima que tal protectio has meritada: la qual cosa de aquesta perfectissima magdalena pot molt verdaderament esser dita: Car ella ab profundissima humilitat ha confessat la culpa sua accusant e condempnant si mateixa: perque mereix esser justificada e ab deu reconciliada e per ell guardada e molt deffensada. ¶ E donant sa magestat fi en lo rahonament del fariseu: dreça son parlar a la dita Magdalena: dientli. ¶ Remittuntur tibi peccata tua. Volent dir. O magdalena hajes confort: car los peccats que tant has plorat te son perdonats e remesos: e alguns dels conuidats començaren a dir dins si mateixos. Qui es aquest que haja tant poder de remetre los peccats: E lo senyor volent los mostrar que les cogitacions de cascu dells li eren manifestes e clares: dix a Magdalena. Fides tua te saluam fecit. Volent dir. Degu nos marauelle com te son stats perdonats tants peccats: car dich te certament que la tua fe mereix que sies feta salua e deliura de tota culpa: car fermament has cregut que yot puch perdonar: e so content de perdonar te. Car a mi es donada tal potestat: segons diu Ysayes parlant en persona mia: dient. ¶ Ego sum ipe (i+p+e) qui deleo omnes iniquitates tuas propter me: 7 peccatorum tourum non recordabor. Car yo so aquell qui puch delit totes les iniquitats tues per ma propria auctoritat: e no vull daçiauant recordar los teus peccats per punir aquells. Car no vull pus satisfactio de tu: sino les tues amables e doloroses lagrimes: Per aquestes mas axi vençut e tirat: que res que demanes not sera negat. Vade in pace. Volent dir. Tornaten a la posada tua: car certa pots esser que la pau es fermada entre tu e mi: la qual james sera rompuda. ¶ Quia desponsabo te mihi in fide: pone me vt signaculum super cor tuum. Car yo te sposada e ligada ab mi per fe e caritat: e vull quem poses axi com vn sagell sobre lo teu cor: tancat aquell a totes les coses terrenals: sols a mi sia vbert: car aqui vull star e reposar sens altra companyia. E magdalena molt contenta offeri li lo cor e la persona e tot quant en ella era a la seruitut sua supplicantlo ab infinida amor volgues pendre la casa sua per posada tant com aturaria en aquest miserable mon. e lo senyor resposli: magdalena so content de aturar en casa vostra: perque a tots sia manifest de quant singular amor yous ame. E Magdalena despedintse de sa magestat ab goig no recomptable deya. ¶ Quis deus similis tui: qui aufers iniquitatem 7 transfers peccatum: quoniam non est confusio confidentibus in te. Volent dir. o senyor y vida mia hi qual deu es semblant a vos qui leuau e perdonau les iniquitats: e apartau los peccats de la anima: qui a vos se acosta: O senyor be es gran veritat. que aquell qui en vostra clemencia confia no pot esser confus.

Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Hoint dir la dita Magdalena que lo senyor era conuidat per vn fariseu: qui staua prop casa sua: delibera de anar per demanarli misericordia publicament dauant tots: la qual li hauia ja demanada ab infinides lagrimes dins lo secret de la sua anima: ab tot que sabes que aquell fariseu qui hauia fet lo conuit era vn gran hypocrit: e murmurador e molt escandaliços: e que no hauria plaer de veure la en casa sua: no cura res de aço sols pensa en plaure aquell qui amaua la sua anima. E oblidada de tot son stat: abandonant del tot la gloria mundana: axi com se staua en gonella ab los cabells estesos: lanças vn mantell d´vna seruenta sua sobrel cap: e tota sola exi de casa ab passos cuytats: dient. ¶ Ambulauit pes meus iter rectum. Volent dir. Los meus peus anaran per cami dret fins vinga a la presencia de aquell per mi tant amat. ¶ Quem cum tetigero munda sum: et quis satiabitur videns gloriam eius: Car yo he ferma fe que axi com haure tocat aquest be infinit sere mundada de totes les culpes mies: hi quis pora fartar ni saciar de veure la gloria e jocunditat de la presencia sua. E anant ab aquest desig insaciable la amable Magdalena: peruengue a la casa hon era lo thresor que cercaua. E lo senyor fill de deu aqui totes coses eren manifestes: sabent lo adueniment de aquesta seraphica dona volent se seure a taula mana sa magestat posar la cadira hon se hauia a seure: en manera que tingues les espatles en vers la porta de la sala hon se feya lo conuit. E lo phariseu qui lauia conuidat sient dauant sa senyoria miraua de front la porta: en manera que no podia entrar ne exir negu que ell nou ves primer. E entrant la dita Magdalena per la porta de la sala lo dit phariseu mirant la coneguela tantost: ab tot vingues molt desfreçada: e no en layre acostumat: alteras tot arrunçant la cella: dix dins si mateix. Que vol esta dona en casa mia. ¶ E la gloriosa Magdalena vehent despalles aquell senyor qui cercaua la sua anima: enflammantse tota en amor dix. ¶ Quemadmodum desyderat ceruus ad fontes aquarum: ita desyderat anima mea ad te deus. Volent dir. Axi com lo ceruo desija les fonts de la aygua axi la mia anima desijaua aquesta vista de vos qui sou senyor y deu meu. ¶ E lançantse ab gran feruor de amor dauall la taula abraça aquells sagrats peus diuinals del senyor ab vn plor tan extrem: que tots los ossos de sa persona cruxien. Besaua aquells moltes vegades: e no podent formar paraula per gran abundancia de lagrimes: dins son cor deya ab doloros sospir. ¶ Domine secundum actum meum noli me iudicare: nihil dignum in conspectu tuo egi: ideo deprecor magestatem tuam: vt tu deus deleas iniquitatem meam. Volent dir. O senyor e vida mia: nom vullau jutjar segons los actes e obres mies: car certament confes e conech: que nenguna cosa digna de merit ni de premi dauant la vostra real presencia yo no he fet: ans infinits mals dignes de molta punicio. e perço senyor so yo açi per suplicar la magestat vostra vullau delir e perdonar les iniquitats mies. ¶ Ecce benignissime domine deus meus coram te est miseria mea: et in manibus tuis est misericordia tua. O benignissim senyor e deu meu mirau me ab los vlls de clemencia: car dauant la magestat vostra es manifesta la miseria mia: e en les vostres piadoses mans es la misericordia vostra: comunicau la a mi senyor e vida mia: car vos sabeu. ¶ Quia misericordia miseris necessaria est. Car als miserables es necessaria la clemencia vostra. O senyor e quina miseria pot esser semblant a la mia: que conech hauer vos offes infinidament: e nous puch satisfer la minima part: ¶ O senyor hi si yo per penes e turments de ma persona pogues satisfer a les offenses vostres: quant serien a mi delitoses e plaents les tals penes: Noy ha turment senyor per cruel e penos que sia: que a mi no fos refrigeri: si per lo mija de aquell pogues reparar les errades mies. ¶ Ad te est omne desiderium meum: 7 gemitus meus a te non est absconditus. Car a vos senyor son manifests los meus desigs: e lo gemech meu a vos no es amagat. Sols vos qui sou clemencia infinida: sabeu la mia anima de quanta dolor es turmentada: recordant me queus he offes: so cayguda en tanta multitut de peccats. e so certa. Quia stipendia peccati mors. Car la trista paga e loguer del peccat es mort: la qual justament es a mi deguda: si vos ajudador meu nom deliurau de aquella per la infinida misericordia vostra. ¶ Noli abscondere faciem tuam a me: veni in me per gratiam tuam: tange oculos meos spirituales radijs tue lucis: illustra cor meum lumine tuo: 7 dic anime mee salus tua ego sum. O senyor clement e piados no vullau amagar la vostra dolça cara a mi per la iniquitat mia: ans vos placia venir a mi visitant la dolorada anima mia ab la gracia e misericordia vostra: sens la qual yo perixch: tocau senyor los vlls meus spirituals: veja yo dins mi lo raig de la vostra lum: resplandeixca la vostra lum dins lo meu cor: digau senyor a la mia anima ques alegre: que vos sou la sua salut. ¶ Considera ergo misericors deus naturam infirmitatis mee: et ostende super me magnitudinem bonitatis tue quia nemo bonus nisi tu solus. O senyor: vos qui sou pura misericordia: considerau e mirau la infirmitat e flaquea mia: e mostrau sobre mi la granea e magnitud de la infinida bonea vostra: car negu no es perfetament bo: sino sols vos amor e vida mia. ¶ O qp bonus es domine anime querenti te: si querenti: quanto magis inuenienti: O senyor clement y quant es bo e profitos a la anima peccadora cercar y demanar a vos: e si tant es profitos senyor meu lo cercar vos: quant es singular e gran goig lo trobar vos: ¶ Quis per se sine tuo auxilio perfectionis culmen ascendit: O vida mia: e qui es aquell: que sens lo adjutori vostre puga pujar en tanta perfectio de trobar e conexer vos: perço supplich la magestat vostra dient. ¶ Tu me conuerte deus salutaris meus: tu illumina animam meam: tu dirige: tu in me flammam tue dilectionis accende: vt terram despiciam: celum aspiciam: peccata odiam: iustitiam diligam. Car vos senyor sou aquell qui podeu girar e conuertir totes les affections mies a vos: qui sou salut e vida e gloria mia: per vos senyor sia regida e illuminada la anima mia: per vos caritat infinida sia encesa dins mi la flama de la amor vostra: perço senyor que la terra e totes les coses sensuals sien per mi auorrides: sols lo desig meu sia en lo cel: e tota la amor mia en vos senyor meu: la justicia de vera penitencia sia per mi amada: e tots los dies de la mia vida sia ab ella acompanyada: ab aquesta senyor meu vull fer liga e amistat estreta: car so certa que de ella es dir. ¶ Penitentia salus anime: restauratio virtutum: despoliatio vitiorum: obtussio inferni: porta celorum: via iustorum: refectio bonorum. Felix qui te amat: et te vsquem ad vltimum vite sue custodit. Car aquesta virtuosa penitencia es salut hi vida de la anima: reparo de les virtuts: despullament dels vicis: tanca de infern: porta del regne del cel: cami real per aquells qui justificadament volen anar a paradys: refectio de tot be: e perço es dit. Benauenturat qui lama e la guarda e la conserua fins al extrem de la vida sua E dauid del qual vostra clemencia se diu fill: hauent largament experimentada la dita virtut: dona gran sperança e confiança als peccadors: dient. ¶ Cor contritum 7 humiliatum deus non despicies. Certificant a tots los peccadors: que lo cor contrit e humiliat per vostra magestat nunqua es menyspreat. ¶ O piados senyor vos sabeu lo meu cor quant es dolorat e humiliat: recordant me hauer offes a vos senyor e creador meu. Nom negueu senyor la misericordia vostra: rebeu me a merce: car de verdader cor me penit de la desordenada vida mia ab voluntat e proposit ferm de may offendreus: ne partir me de la obediencia vostra. E dient aquestes coses dins la sua dolorada e turmentada pensa: lagrimes continues eren escampades dels seus vlls regant e banyant los gloriosos peus del fill de deu. e com veu la amable Magdalena los peus del seu senyor axi banyats de les sues abundoses lagrimes: besauals ab infinida amor: sentint dins si vna singular dolçor: que la inflammaua a continuar sa penitencia ab vna seguretat molt gran de rebre venia (venja) de aquell senyor clement a qui la demanaua: e li paria hoir dins la sua anima aquella piadosa veu diuina: que li deya. ¶ Ego sum qui vocaui te: ego sum qui deleo iniquitates tuas. Volent dir. Magdalena siau confortada e hajau ferma fe: que yo so aquell: quius he cridada e amada: ans que vos anasseu a mi: e yo so aquell verdader metge que vos cercau e puch guarir perfetament les nafres de la vostra anima: e delir del tot les iniquitats vostres: e sentint magdalena aquesta veu de clemencia dins si fon tant consolada e alegra: que abundant en moltes mes lagrimes deya. ¶ Defecerunt oculi mei in eloquium tuum dicentes quando consolaberis me. Volent dir. O senyor e vida mia: que hoyt lo vostre dolç parlament defallen ja los meus vlls per abundancia de lagrimes dient Quant haure yo aquella consolacio complida: que sien a mi remesos del tot los peccats meus: e per gracia vostra sia confermada en la amor e familiaritat vostra: E besant aquells peus diuinals moltes vegades lauant los ab molta abundancia de lagrimes: e ab los seus cabells qui eren de singular bellea: torcaua e exugaua aquells ab molta reuerencia: volent lo seruir ab aquells cabells: ab los quals tant hauia offes sa magestat. ¶ Ut totum seruiret deo in penitencia: quicquid ex se deum contempserat in culpa. Car totes les parts de sa persona offeria a la seruitut diuina en continua penitencia ab les quals coneixia hauer desseruit sa clemencia. ¶ E apres que hague axi lauats e torcats los gloriosos peus del senyor ab summa diligencia e deuocio no recomptable: tornaua abraçar aquells ab tanta amor: que paria quels volgues empremptar dins la sua anima: e deya ab vn doloros gemech. ¶ In te domine speraui: non confundar in eternum. Volent dir. O senyor y deu meu: en vos es tota la sperança mia: no permetau sia confusa eternalment: segons mereixen los meus peccats: ans supplich la magestat vostra dient. ¶ Miserere mei deus secundum magnam misericordiam tuam. O senyor y placia a la vostra real clemencia hauer merce de mi: segons les vostres acustumades e antigues misericordies. ¶ Innoua signa 7 immuta mirabilia. O clement senyor yo so certa que pus difficil cosa es: e de major marauella: la conuersio del peccador: que la creacio del mon. E perço suplich la magestat vostra vulla innouar los senyals antichs: e mudar les obres marauelloses vostres. Car aquells grans senyals que vos vida mia fes volent deliurar lo vostre elet poble de la captiuitat de egypte: haueu a fer ara spiritualment dins la anima mia per traure aquella de la captiuitat diabolica. E les grans marauelles que cada dia feu en guarir e resuscitar los cossors: haueu ara a fer guarint la lebrosia de la peccadora anima mia: resuscitant aquella de la cruel mort que ha encorreguda. No deman salut corporal: major cosa deman: e de mes vos vull esser obligada: que aquells a qui haueu donat salut corporal. ¶ Quia frustra viueret corporaliter: quando spiritualiter in anima moreretur. Car poch val al home viure corporalment: quant la anima sua spiritualment dins si es morta. ¶ Quid ergo proderit quia videtur in corpore viuus: qui fuerat in anima morte infidelitatis occisus: O senyor y que aprofita mostrarse viu en lo cors: a aquell qui te la anima sua morta per infidelitat e desobediencia del seu creador: e que coneix les obres sues totes esser contraries a la ley diuina: ¶ Aquesta mort es la que deu esser temuda e plorada: de aquesta Senyor vos deman resurrectio: car conech hauer encorregut en aquesta cruel mort per los meus infinits peccats: dels quals vos sols me podeu deliurar e resuscitar qui haueu dit. ¶ Ego sum resurrectio et vita: qui credit in me etiam si mortuus fuerit viuet. O senyor puix vos sou resurrectio hi vida: hi dieu que tots los que creuran en vos no morran: e si son morts resuscitaran: yo senyor ab ferma fe us deman la vida de la anima mia: daulam (donáumela, dáumela) senyor per queus serueixca: eus ame: eus conega per mon deu e creador: e singular benfactor. ¶ E dient Magdalena aquestes rahons e moltes altres que recitar nos porien dins la feruent pensa sua: rahonant se ab lo seu Mestre e senyor: torcaua moltes vegades los seus diuinals peus ab los propris cabells. Car per les continues lagrimes molt souint los tornaua a banyar: desquels hauia torcats: no fatigant se may del seu amoros exercici. ¶ E obrint vna capça que hauia portat: la qual era de pedra molt singular e dina aquella hauia vna liquor molt preciosa de la qual acostumaua vsar per conseruacio de sa delicada persona. E delliberant donar fi als tals plaers e delicaments e espletar totes coses en lo seruir del seu amat: escampa la dita liquor vntant e refrescant los peus cansats del senyor: tenint la per molt ben esmerçada en lo seruici del creador de totes coses qui ab tanta fretura e treballs calcigaua per lo miserable mon per salut dels peccadors.

Capitol CXVIII. Com la gloriosa Magdalena lançant de si tots los arreus plora de cor los peccats seus.

Capitol CXVIII. Com la gloriosa Magdalena lançant (lancant) de si tots los arreus plora de cor los peccats seus.

E venint a casa sua: entrasen prestament en la pus secreta cambra: e leuas tots los arreus lançant los per terra ab vna gran dolor e auorricio: recordant se quant ab aquelles vanitats hauia offes lo seu creador e senyor: e restant en gonella e en cabells: los quals hauia singularment bells e grans: lanças en terra de tot son pes: dient. ¶ Cor mundum crea in me deus 7 spiritum rectum innoua in visceribus meis. Volent dir. O senyor meu y vos qui sabeu aquest meu cor quant es stat corrumput: nafrat e destroit per multitut de peccats: e infinides vanitats: creau ara senyor vn cor nou dins mi: que no veja ni senta sino a vos vida mia e aquell sperit de rectitut de vera justicia: qui es la gracia vostra: lo qual yo he mortificat e lançat de mi: renouau lo ara senyor dins les mies entramenes dolorosos. ¶ Quia facere voluntatem tuam deus meus volui: 7 legem tuam in medio cordis mei. Car yo senyor dellibere ab tot mon cor e desig fer la voluntat vostra: e en mig del meu cor sera empremptada la ley vostra: no partint me de aquella en nenguna manera. O senyor y la amor mia qui tan desfrenadament la he posada en les coses temporals: sia ara tota en vos: que altre no veja ni senta: ni ame sino a vos senyor meu: per lo qual totes coses vull leixar e abandonar. ¶ Sed nec inutilis conmutatio: pro eo qui super omnia est omnia relinquere: nam 7 simul cum eo donantur omnia (o+i nassal+a). Car no es inutil: ans molt profitosa la tal conmutacio de leixar totes coses per aquell qui es senyor de totes coses: e ensemps ab ell son totes coses posseides. O senyor y dau me a vos que altre no vull ni cerque: ni demane. ¶ Inclinaui cor meum ad faciendas iustificationes tuas propter retributionem. Car yo senyor he inclinat lo meu cor e voluntat a fer e seguir los vostres justificats consells e manaments eternalment sperant la retribucio qui sou vos mateix. ¶ Quoniam apud te est fons vite: 7 in lumine tuo videbimus lumen. Car vos sou la font de vida eternal: e de la lum e claredat vostra pendrem tots lum en lo regne vostre. O senyor que ara puch dir lo parlar de Dauid qui diu. ¶ Concaluit cor meum intra me 7 in meditatione mea exardescet ignis. Car yo sent senyor que lo meu cor crema dins mi: e lo recort que es en lo pensament meu de la vostra bonea e clemencia encen flames de amor en la anima mia: e aquesta excellent Magdalena axi escalfada e feruent en la amor diuina: lançaua tan grans purnes de vera caritat: que en ella fon be verificat: lo que es scrit. ¶ Non potest ciuitas abscondi supra montem posita. Car aquella insigne ciutat nomenada amor qui es la principal en lo regne de la anima: la qual deus omnipotent ha elegida per cambra e posada sua: com la dita ciutat se troba sitiada e fundada sobre aquella muntanya ferma qui es lo cor de la dona virtuosa e amable: no es possible stiga amagada: ans continuament se mostra per obres tan grans e marauelloses que passen forsa de homens. ¶ Aquesta amor diuina ha fet a les dones tenir cara ferma contra los tirans: e de les batalles de aquells exir inuencibles: passar turments acerbissims alegrament: offerint se voluntariament a tota pena per sostenir la veritat: en tant que huy es cantat a gran gloria de la magestat diuina: e a molta honor de les dites dones. ¶ Deus qui inter cetera potentie tue miracula etiam in sexu fragili victoriam martirij contulisti: qui infirma mundi eligis vt fortia quequem (queq3) confundas. Volent dir. O clement deu e senyor infinides gracies sien fetes a la real magestat vostra. Car entre les altres obres miraculoses que proceheixen de la vniuersal potencia vostra es aquesta singularment marauellosa: car haueu donada tanta fermetat en lo linatge flach de les delicades dones: que ab victoria de glorios martyri moltes delles han finat la vida. E vos senyor sou aquell qui haueu elegit les coses flaques del mon ço es les dones per posar en elles la amor vostra: a gran confusio dels cauallers mundanals: qui aço atenyer no han pogut: e si totes les dones generalment per esser piadoses hi amables tenen molts priuilegis: quant mes hauem a creure es exalçada aquesta excellent Magdalena e priuilegiada sobre totes: car en amor ha preceit a totes les altres. Car apres la sanctissima mare de deu: a la qual creatura nenguna comparar nos deu: aquesta senti mes de la amor diuina que nenguna altra. e perço ha dit de ella Salamo. ¶ Multe filie congregauerunt diuitias: tu supergressa es vniuersas. Volent dir parlant ab la dita magdalena en sperit. O gloriosa magdalena ab tot que les altres dones hajen ajustat grans riquees de virtuoses obres: vos sobre totes haueu tesaurizat aquella preciosa moneda dor molt fi qui es amor e caritat: la qual haueu molt ben esmerçada posantla tota en lo fill de deu. ¶ Cui angeli seruiunt: cuius pulcritudine sol 7 luna mirantur. Al qual serueixen los angels: e de la bellea sua stan admirats lo sol e la luna E perço mereixereu vos excellent magdalena mes que totes esser premiada: no solament en lo regne eternal: hon sereu dignament glorificada: ans en la present vida aturant encara en lo mortal cors: sentireu coses tan altes e de tanta dolçor: de les que eternalment haueu a posseir: que poreu molt be dir. ¶ Ostendit mihi thesauros incomparabiles: quos mihi se donaturum re promisit. Volent dir queus son mostrats thresors e riquees sens comparacio: los quals vos seran donats ab augmentacio en la terra dels viuents. ¶ Aquesta Magdalena axi triada e elegida per lo senyor fill de deu entre totes les dones del imperi seu per esser per ell tant amada: e que per ella donas forma de vera amor als sdeuenidors seruents seus: feu que la feruor sua se mostras en moltes maneres: en special en gran e singular penitencia. Car aquesta es la principal obra d´amor: car clarament vehem que qui molt ama: infinidament se dol de hauer offes lo amat seu. E perço la dita Magdalena desijosa de reconciliar se ab lo senyor que tant amaua: lo qual conexia hauer tant offes e desobeit: no li paregue res difficil per cobrar la amistat e gracia sua.

Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Preycant lo senyor en hierusalem sesdeuengue que vna gran senyora molt heretada: singular en bella e gracia sobre totes les dones del stat seu: franqua de senyoria de pare e de mare: car ja eren morts: deixant a aquella grans riquees e abundancia de bens ab tot tingues vn germa e vna germana: ella era la principal senyora e major de tots. E vehent se axi liberta en la jouentut sua sens negun reprenedor hauent la propria voluntat per ley: seguia tots los apetits sensuals no entenent: sino en delits e plaers de sa persona en arreus e nouitats e res no li era difficil: puix tenia que despendre. car la abundancia de riquees en persona joue es gran occasio de peccar: segons testifica Salamo: dient. ¶ Si diues fueris non eris immunis a delicto. Volent dir que la persona rica no es quitia de moltes culpes. E aquesta senyora era gran festejadora e inuentora de trajos: tenia cort e strado en casa sua: hon se ajustauen totes les dones jouens entenents en delits e plaers: e aquis feyen festes e conuits tots dies. E com en tals coses la fama de les dones no pot perseuerar sancera: encara que les obres no sien males: les tals demostracions donen sospita de mal: e licencia als mals parlers de jutjar e condempnar la vida de tals persones qui mes pensen en contentar la voluntat desordenada que no en conseruar la fama. E axi aquesta senyora tant com de mes stat era: e pus singular en bellea e riquea: tant pus prest la fama sua fon tacada: E la gent menuda que comunament se adelita en dir mal de les grans dones per poca causa que veja: parlauen tan largament de aquesta senyora qui hauia nom Maria magdalena: que ja entre lo poble no la nomenauen: sino la dona peccadora. ¶ E stant aquesta noble magdalena en la feruor de les gales sues: començas a diuulgar la gran fama de la preycacio del senyor: e com vn dia en presencia della se recitas de la bella eloquencia (elo+q+n que pareix u+cia) de sa senyoria: e com les diuinals paraules de sa magestat mudauen los cors e voluntats dels homens de mal en be sobtosament: e que feya obres tan marauelloses: que tot lo mon staua marauellat: la dita magdalena hoint aço fon axi escalfada en desig de hoir aquest senyor: que delliberaua lo cendema anar a la preycacio sua. E venint lo mati ellas leua ab molt plaer per anar prest a contentar son desig: e metes be a punct segons son costum: car pensaua en latauiu (lo, el atavío) de sa persona: perque fos ben mirada: e molt estimada per la gran multitut de gent que seria en lo sermo. E exint de la posada sua a cauall molt be acompanyada peruengue al loch hon tota la gent se era ajustada per hoir lo sermo. e aqui descaualcant los qui la acompanyauen feren fer loch ab molta pena: perque aquesta senyora fos collocada de les primeres. De ques mogue vn gran crit e aualot (avalot) entrel poble: que de gran peça nols pogueren acallar. E ella sient se molt prop de la trona: perque pogues veure e hoir lo senyor a son plaer. E venint sa magestat per preycar e pujant en lo predicatori: mira de fit la dita Magdalena ab aquells vlls de clemencia: tirant li vna sageta de amor dins lo seu cor: la qual sentintse axi nafrada hi tirada: staua tota alterada mudant los seus pensaments. e lo senyor qui eternalment la hauia elegida: e sabia quant hauia de esser gran e excellent aquesta dona: dreça tot lo sermo a ella: parlant de les grans misericordies diuinals: e com elera vengut del cel per reconciliar los peccadors e fermar pau entre lo seu pare eternal e ells: dient. ¶ Misericordiam volo 7 non sacrificium: non enim veni vocare iustos sed peccatores ad penitentiam. Volent dir. Misericordia vull donar e comunicar a les gents: e no vull altre sacrifici sino de amor cordial: car no so vengut per cridar los qui studien esser justs: sino aquells quis confessen es coneixen esser peccadors es dolen de hauer offes lo meu pare. Car aquesta es la vera penitencia a la qual yo cride e conuide los peccadors: ço es que coneguen ses propries errades: e que del cor auorreixquen aquelles. E magdalena hoint aquestes coses: e sentint se dins si tirada per gracia singular de la clemencia diuina: vehent se ja ligada e fermada ab aquella cadena de amor: La qual com mes anaua mes creixia dins ella: baixa los vlls en terra posant se lo ventall dauant la cara: e comença a rompre en grans lagrimes: dient dins son cor. ¶ Paratum cor meum deus. Volent dir (dire) O senyor e rey de vida: puix axim voleu: em tirau a tota vostra requesta: veu me açi prompta: e lo cor aparellat a la obediencia vostra: offerint vos tota la voluntat mia: dient vos. ¶ Domine quid me vis facere. Car manau vos senyor lo que voleu que faça: e sereu per mi largament obeit: e creixent la flama de amor dins ella: acabat lo sermo torna sen a casa sua a peu: no volent ja caualcar: auorrint de cor ço que tant solia amar.

Capitol CXVI. Com lo senyor vingue en hierusalem presentant se als magnats e doctors de la ley:

Capitol CXVI. Com lo senyor vingue en hierusalem presentant se als magnats e doctors de la ley: los quals menysprearen la sua sancta preycacio.

Partint sa senyoria de aqui hon hauia fet lo dit miracle ana sa clemencia per totes les ciutats veynes preycant la ley euangelica ab infinits treballs e fatiga confermant ses paraules ab multitut de miracles. E apres vengue en la gran e noble ciutat de hierusalem qui era cap del regne: hon se trobauen lauors los grans letrats e doctors de la ley: als quals se presenta sa senyoria: els dona senyals manifests que ell era ver Messies. E encegats per multitut de peccats e per grandissima enueja e malicia: nol volgueren coneixer ni estimar per senyor: ne rebre per redemptor a ells principalment trames: segons als pares seus era stat promes: ans indignats contra sa clemencia lo perseguiren ab vna hypocrital malicia cuberta ab pali de simulada iusticia: no donantli james repos fins hagueren portat a fi la vida sua: axi que com mes crexia la fama e deuocio de sa magestat entre los pobles: tant mes augmentaua la malicia dels majors: en tant que souint venien ab sa senyoria en grans e astucioses disputes desijosos de confondrel en publich e pendrel en paraula de quel poguessen redarguir e reprendre: e donar per sospitosa la sua doctrina a la gent. e mostrauense los dits maliciosos juheus foranament proceir en esta fahena ab gran benignitat e maturitat: e sols per zel de la ley: tement que no se engenras alguna error en lo poble ignorant. e la malicia sua intrinsecha los tenia axi enlaçats e descaminats que tot lo vostra senyoria de raho hauien perdut: e feyen molt ansiosos de guardar los altres de error: stant ells en stament de cruel perdicio: als quals ysayes hauia dit ab dolor de cor vehent en sperit la perdicio sua. ¶ O popule stulte in eligendo: et insipiens in iudicando et cognoscendo: quia contempsisti bonum et elegisti malum. Volent dir. O poble per deu tan fauorit vull que sapies quant dan encorreras per ta obstinada malicia: car en lo temps quet sera trames lo Messies tan desijat seras tan foll e tan apartat de raho en tes elacions: e tan indiscret en ton jutjar e coneixer: que menyprearas lo be e elegiras lo mal: e axis compli largament aquesta prophetia: car sens estimacio crexia cada dia e de hora en hora la malicia dels fariseus e letrats contra lo benigne senyor. E sa magestat ab tot li fos molt manifesta la malicia intrinseca de aquells parlauals ab molta dolçor axi com a pare quels volia tirar a la coneixença sua: e moltes vegades los parlaua ab paraboles: perque fossen pus attents a la sua doctrina: e que ab menys malenconia prenguessen la correctio sua: ab tot que la malicia e oy que portauen a sa senyoria los dits juheus: era tanta que totes les paraules que exien de la sua diuinal boca arribant als indignades orelles dells se conuertien en veri mortal. e sa magestat hauent molta pietat dells dissimulaua les malicies sues e continuaua la sua preycacio ab multissima caritat desijant la salut general de tots e preycaua molt souint en lo temple hon concorria gran multitut de poble. los quals hoyen lo senyor ab gran plaer: e augmentauen en la deuocio e estima de sa excellencia: vehent la continuacio dels admirables miracles que sa senyoria feya: e de aço creixia tant la enueja dels fariseus e majors que no podien veure ni hoyr sa clemencia sens gran mouiment de desfrenada ira: e continuament en publich ho en amagat deyen mal de sa senyoria. E de aço se clamaua sa magestat per la boca de Dauid: dient. ¶ Qui retribuunt mala pro bonis detrahebant mihi: quoniam sequebar bonitatem. Volent dir dreçant son parlar al pare seu. O pare eternal a vostra alta senyoria es manifest que aquesta gent a qui haueu trames me reten mal guardo per los beneficis a ells fets: e no cessen de murmurar de mi: e detraure la fama mia: car saben que yo segueixch bondat e virtut: e auorreixch los vicis seus: e no la salut de les animes: ans per guarir aquelles continuare la mia preycacio: e portare a fi la legacio vostra per moltes persecucions que aquest poble donar me puga: en tota la vida mia: la qual desijen portar a fi.

Capitol CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la sinagoga.

Capitol CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la sinagoga.

Anant lo senyor per la terra preycant e obrant marauelles la fama sua fon diuulgada per tota la gent: e gran multitut de poble venia de totes aquelles partides per hoyr sa senyoria. car era la bellea del seu parlar tan excellent: que donaua infinit delit als hoints. Estant sa magestat vn dia parlant e adoctrinant al poble vingue vn princep molt cuydat ab dolor qui li trauessaua la anima e ficant lo genoll dauant sa senyoria adorant la magestat sua dix li. ¶ Domine filia mea modo defuncta est: sed veni impone manum tuam super eam et viuet. Volent dir. O senyor yo so açi per supplicar vostra merce vulla fer a mi vna gran e assenyalada misericordia: ab tot nous ho haja seruit: so cert per la fama vostra sou tan clement que no negau pietat als tribulats e dolorats. Yo senyor tinch vna filla que ame carament sta en en estrem de mort: no ha reparacio per via humana: si vostra senyoria no ve a casa mia: e que la toque ab les vostres piadoses mans: e lauors yo so cert: que ella cobrara salut e vida per mija del vostre dolç tocament. e vehent lo senyor aquell princep tan dolorat que no li paria res bastas a guarir la sua filla sino la presencia sua: volguel contentar de anar ab ell a casa sua. Car ab tot lo dit princep mostras poca fe en son parlar no crehent que en altra manera pogues hauer curacio la filla tan amada: sino ab la presencia corporal de sa senyoria la deuocio sua era tanta que mereixque obtenir lo que demanaua. Specialment que la curacio demanada hauia de esser feta en dona: qui la sabria regoneixer e stimar e molt regraciar en tant: que la feruentissima fe sua satisfaria a la poca e curta crehença de son pare: ¶ E anant lo senyor per lo cami acompanyat dels dexebles seus per fer la dita resurrectio: occorregue a ell vna altra dona feruentissima complida de molta fe: La qual per dotze anys era stada tribulada per vna congoixosa malaltia. ¶ Aquesta cortesa dona per reuerencia de sa diuinal magestat no tenint se per digna de venirli dauant: acostas a sa clemencia per la part de tras: dient dins lo intrinsech del seu cor. ¶ Si tetigero tantum vestimentum: eius salua ero. Volent dir. Si yo puch tocar sols lo extrem de la vestidura sua: fe e crehença tinch que tantost sere guarida. E axi fon de fet: car prestament se parti della tot mal. E lo clement senyor volent manifestar lo miracle a gloria del seu pare: dix. ¶ Quis est qui me tetigit: Volent dir. Qui es lo quem ha tocat: E com tots se excusassen: dient que no sabien qui hauia tocat sa senyoria: Lo principal de sos criats: qui hauia nom Pere: per la gran amor e priuadea que tenia ab lo senyor: gosauali respondre en totes coses: e aquest li dix lauors. O senyor e no veheu quanta es la gent queus segueix: ens porten tan estrets: que enuides podem tocar lo peu en terra: e demana vostra merce quius ha tocat: E respos lo senyor al seu amat criat mirant lo ab vna franquea de cara: vista la sua simplicitat dientli. O pere que nom entens: car no parle de aqueix tocament que tu estimes: ans te dich veritat: que algu ma tocat ab tanta feruor de fe: que ha fet exir de mi virtut de marauellosa operacio. E la dita dona coneixent la fahena sua esser manifesta: ab feruor de amor rompe tota la gent e passant dauant lanças als peus del senyor ab multissima temor e vergonya: e recompta la causa de la sua venguda: e la gran malaltia que soferta hauia per lonch temps. E com hauia despes tot ço del seu en metges e medicines: e negun remey no hauia trobat fins a la present jornada: e dix e aferma dauant tota la gent com sols en tocar la falda de sa senyoria se era sentida sanada e guarida: e que d´aço feya infinides gracies a sa clemencia. e lo senyor mirant ab gran plaer la sua feruentissima deuocio dixli. ¶ Confide filia: fides tua te saluam fecit: vade in pace. Volent dir. Hages gran confiança: e sies certa filla que la tua ferma fe ha meritat obtenguesses lo per tu demanat: vesten en pau: e axi com la persona tua es guarida de tot mal: axi la anima tua sia quitia e apartada de tot peccat: perque pugues sentir aquella pau diuina: qui largament se comunica a la anima pura e neta de tota culpa. E aturant se la gent per veure e hoyr aquesta gran e singular obra del miraculos guariment de la dita dona: plega vn missatge molt cuytat: dient al princep de la sinagoga. O senyor nous cal cuytar ne fatigar aqueix senyor que feu venir per guarir vostra filla: car certament es del tot morta: e lo dit princep perdent la sperança de la vida de la filla que tant amaua: comença a sentir noua dolor qui li feu lançar abundancia de lagrimes. E lo piados senyor vehent lo axi plorar dixli. ¶ Noli timere crede tantum et salua erit. Volent dir. O princep no temau: car si vos haueu ferma fe la filla vostra sera salua e guarida de tot mal. e lo dolorat pare sens poder tornar resposta: cuytaua lo pas per plegar prest a la posada sua: e lo clementissim senyor seguial ab tota laltra gent E com entrassen per la casa sentiren aqui lo gran crit e plor e les endechadores que excitauen tot lo mon a piados e doloros plor. E vehent lo senyor la confusio de la diuersitat de veus e de crits: dix los. ¶ Nolite flere non enim est mortua puella sed dormit. O gent de poca fe deixau lo plorar demesiat: car no es morta la donzella ans dorm, e aquells qui eren stats a la fi de la dita donzella: e sabien que realment era morta: començaren lo a escarnir trahent se joch del parlar de sa senyoria: e sa merce quels veu axi mal deuots e poch crehents no permete que nengu entras en la cambra hon jayia la morta: sino sols lo pare e la mare y tres deixebles de sa senyoria los pus amats: ço es Pere: jaume: e Joan. e essent lo senyor dins la cambra mana que fos tancada la porta: e acostantse al lit prengue la ma de la donzella: dientli. Puella surge: La qual se leua molt prest obeint a sa senyoria. E lo pare e la mare marauellats e fora si mateixos per goig inestimable lançaren se als peus del senyor regraciant a la clemencia sua del tan singular benefici: dient lo pare de la donzella. Ara senyor conech que totes coses vos son possibles: e so cert que vos sou aquell de qui Dauid ha parlat: dient. ¶ Ipse dixit et facta sunt: ipe mandauit et creata sunt. Car a la voluntat vostra obeheixen totes les creatures per vos creades: e daçi auant senyor les gents que veuran e hoyran les marauelloses obres vostres admirats de tanta potencia diran. ¶ Qualis est hic quia venti et mare obediunt ei. Volent dir. o quant es gran e omnipotent aquest senyor: car lo vent e la mar e totes coses lo obeheixen. E lo senyor vehent los axi confermats en la vera crehença: e tan affectats e deuots a sa senyoria: manals que donassen a menjar a sa filleta e ques alegren ab ella: e que no curen dir res desta fahena a degu. E la donzella tota inflammada en la amor del senyor lanças als peus de sa clemencia regraciant a aquella infinidament lo benefici que rebut hauia: offerint a sa magestat la vida que donat li hauia: supplicantlo tota fos despesa en lo seruici seu: car altre desig ella no tenia. E la mare de la dita donzella per sobres de goig parlar no podia: prenia les mans del senyor: e besaua aquelles molt estretament: e parlaua li de cor: lo que de boca exprimir no podia: regraciantli de tot son poder: la vida que a sa filla donada hauia: La qual ella estimaua mes que la propria sua. e vehent lo senyor que tant eren aconsolats e contents: e tenien lo que demanat hauien donals la benedictio sua: e parti de aqui leixant los molt alegres e aconsolats: e la fama de aquest miracle fon prestament diuulgada per tota aquella terra a gran gloria del senyor que fet lo hauia.

Capitol CXIIII. Com lo senyor resuscita lo fill de vna dona viuda.

Capitol CXIIII. Com lo senyor resuscita lo fill de vna dona viuda.

Continuant lo senyor la preycacio sua e los grandissims miracles vengue sa clemencia a la ciutat de Naym acompanyat de molta gent e dels deixebles seus. E com se acostas a la porta de la ciutat veu que portauen vn Jove a soterrar fill de vna viuda qui non hauia pus de aquell. E la trista de mare acompanyaua lo cors del seu amat fill a la sepultura ab plor e dolor extrema. La qual dona era de les honrades de la ciutat: e perço acompanyauen aquella molta gent de la dita ciutat: complanyent se de la sua dolorosa perdua. E mirant aço lo piados senyor: e recordantse de la senyora mare sua qui no tenia sino vn sol fill: del qual se speraua veure infinides dolors: fon mogut de tanta misericordia e clemencia: que sens degu demanarli merce: sa magestat delibera de fer la. e acostant se a la dita viuda ab vna (vua) cara de molta compassio: dixli. Noli flere. Volent dir. O dolorada dona ab tot que la causa del escampament de les vostres lagrimes sia molt rahonable per hauer perdut vn sol fill que tenieu per confort de la vida vostra: Car yo so cert: que la amor de la mare per natura es de tanta fermetat e fortalea: que ans desija morir que veure la mort de nengun fill: per molts quen tinga: quant mes es creedor de vos qui non haueu sino aquest: e perço tant com per mi es mes coneguda la rahonable dolor vostra: tant mes vos estimare si per amor mia cessau de plorar: confiant que per lo adjutori meu sereu deliurada de la vostra dolor: e dient aço toca ab la sua piadosa ma lo lit en que lo mort era portat: e los quil portauen stigueren segurs: e tota la altra gent se para per veure si faria lo senyor alguna nouitat. E la trista de mare desijosa de obtenir misericordia e remey en sa desmesurada dolor feu son poder de deixar lo plor: per obeir lo senyor: e sa clemencia que veu que aquella dona que volguera esclatar sobre lo seu fill: e que lo plorar li es remey per manifestar la dolor del seu cor a totes les gents: e que de aços volia abstenir per complir lo manament seu: fon tant content de la dita dona: que volent la prestament apartar de tota dolor: e donar li inextimable goig: dix al joue mort. Adolescens tibi dico surge. E tentost hoyda la diuinal veu lo mort fon resuscitat: e parla e feu actes de viu. E lo senyor prenint lo per la ma donal a la mare sua dient. O dona alegrau vos de la noua vida del fill: per la mort del qual tant sou stada turmentada: la qual segons costuma de dones qui no son desconeixents: ans regracien be tots los beneficis: lanças als peus del senyor conuertint lo plor e dolor en goig no recomptable: fent infinides gracies a sa magestat de la tanta e tan inestimable gracia que feta li hauia sens ella hauer lay demanada. e tota la gent vist lo tan marauellos miracle stigueren ab vna grandissima temor e admiracio e loant nostre senyor digueren. ¶ Propheta magnus surrexit in nobis: et quia deus viuisitauit plebem suam. Volent dir. Gran e marauellos propheta es aquest que ses leuat en la terra nostra: ara podem creure que nostre senyor deu visita lo seu poble: trametent vn tal propheta per salut de les gents. e tot aquell poble hauia grandissima deuocio en lo senyor Jesus fill de deu: e partint se de aqui sa magestat restaren molt enyorats perdent la sua presencia.

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Lo primer miracle feu lo senyor per intercessio de la senyora mare sua axi com era raho. car ella volia donar sa clemencia la primera gloria de les obres sues: perque coneguessen los homens que per lo mija de sa senyoria han a obtenir lo que demanen en les necessitats sues: E lo dit miracle fon en aquesta manera: car passat vn any que lo senyor fon batejat vna germana de la excellent mare de deu feya noçes del seu glorios fill Joan: lo qual era tan amat e car a la senyoria tia sua que mes era estimat fill que nebot: en les quals noçes sa senyoria era manadora e ordenadora com a cosa sua propria. E fon conuidat lo senyor ab los seus dexebles a la festa: Lo qual vingue ab molt plaer per esser li persones tan acostades en deute: e tan cares en amor: e per aprouar lo sagrament de matrimoni. E essent tots en taula la prudentissima senyora qui per tot miraua: veu que los seruidors anauen tots torbats e afaynats consellantse a la orella: e conegue sa merce que alguna cosa fallia en lo conuit. E crida secretament a hu d´aquells demanant li la causa de que van axi torbats. lo qual respongue. Senyora lo vi es del tot fallit: e noy ha manera don ne pugam hauer. E sa senyoria moguda de molta pietat: acostas a la orella del amat fill seu: e dixli. ¶ Vinum non habent. Volent dir. Fill meu lo vi es fallit al millor del dinar: en gran congoixa sta lo novio e tots los de casa sua: sia de vostra merce ajudar los ans que la necessitat sia coneguda per los stranys. E lo senyor mirant la ab vna franquea de cara: que en los vlls seus conegue sa merce: que sa magestat deliberaua fer lo que ella manaua: e dixli. ¶ Quid mihi et tibi est mulier: non dum venit hora mea. Volent dir. O mare mia clementissima be teniu entramenes de dona: que ans sou moguda a pietat: que la vostra ajuda sia demanada per los posats en necessitat. E pus sollicita sou de socorrer als miserables: que ells de demanar vos ajuda. Deixau los vn poch congoixar e coneixer la necessitat sua: perque mes estimen la ajuda e subuencio vostra. Car la hora mia en la qual he deliberat fer miracles no es venguda: e per amor vostra haure a cuytar lo temps. E la senyora essent molt certa que lo senyor fill seu no la desobeiria en nenguna cosa: dix sa merce als ministres del conuit. Anau dauant lo meu fill e feu tot lo que sa magestat vos manara: Los quals prestament compliren lo que la senyora manat los hauia. E venint dauant lo senyor dixlos sa clemencia: que vmplissen daygua sis hydries (hydros, hidro, aygua) o gerres de pedra que eren aqui en la sala del conuit: e com foren plenes e en vi conuertides manals lo senyor que portassen a beure a vn gran prelat qui hauia nom Architicli e seya primer en lo conuit. E com hague gustat aquell tan singular vi: lo dit Architicli stigue molt admirat de hon hauien pogut hauer tan excellent vi: e feu se venir lo novio: qui li era molt familiar: e dix li. Digau gentil hom y tan mal pratich sou de conuits: y no sabeu que tota persona discreta en son conuit dona primer lo pus singular vi: e com lo gust es cansat: e fart: tot lo que ve apres es de poca estima: e perço deu esser donat lo millor primer e apres lo qui no es tan bo: e vos haueu fet lo contrari. car haueu estojat aquest vi a la fi del dinar: queus dich que es tan singular: que en ma vida non he vist semblant ni crech ni haja tal en tot lo regne. E lo nouio hoynt aço stigue marauellat: no sabent res en lo miracle: e los ministres que sabien tota la veritat: Los quals hauien posada laygua e mesa en les hydries: e d´aqui portat lo vi al dit architicli: manifestaren lo miracle a gran gloria del senyor: e aqui tots foren refermats en la vera crehença de sa magestat. E finat lo conuit despedintse lo senyor per partirsen: crida son cosin germa lo glorios Joan: dientli que leixas star la sposada e tot lo restant e quel seguis: car ab tot sia sancta cosa lo matremoni: molt pus perfet es lo stament de virginitat: en lo qual vol sia collocat en grau molt excellent. E lo dit joan ab singular plaer oblidades totes coses segui sa magestat: e james se parti dell: e era dit lo dexeble amat entre tots los altres deixebles.

https://desdelafe.mx/opinion-y-blogs/comentario-al-evangelio/comentario-al-evangelio-las-bodas-de-cana/

https://es.wikipedia.org/wiki/Bodas_de_Can%C3%A1